Joan Frederic I de Württemberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joan Frederic I de Württemberg (en alemany Johann Friedrich von Württemberg) va néixer a la població francesa de Montbéliard el 5 de maig de 1582 i va morir a Heidenheim el 18 de juliol de 1628. Era un noble alemany de la Casa de Württemberg, fill del duc Frederic I (1557-1608) i de Sibil-la d'Anhalt (1564-1614).

Tot i néixer al palau de Montbéliard, la seva família es traslladà a Stuttgart, quan ell tenia només cinc anys. En morir el seu pare, el 1608, Joan Frederic el va succeir al capdavant del ducat de Württemberg, així com del principat de Montbéliard amb el títol de comte.

El 1608, els prínceps protestants abandonaren la Dieta de l'Imperi i es reuniren a Anhausen, prop de Nördlingen, per constituir la Unió protestant. Les negociacions havien estat portades pel seu pare després de l'ocupació del poble de Donauwörth per part de les tropes imperials. La Unió fou dissolta el 1621, poc després de l'inici de la Guerra dels Trenta Anys.

El duc Joan Frederic va prometre, llavors, fidelitat a l'Emperador. Malgrat la teòrica neutralitat després de la batalla de Wimpfen, el 1622, en la qual va morir el seu germà, els guanyadors van envair el nord del ducat de Württemberg, i s'hi van quedar en diverses ocasions durant els anys següents, ocasionant un gran perjudici per al ducat.

Governà durant nou anys el principat de Montbéliard. Durant aquesta època Albert VII d'Àustria, governador dels Països Baixos i del Franc Comtat, reclamà el Principat en nom d'Espanya,amb la intenció d'annexionar-lo al Franc Comtat. Joan Frederic va recórrer a l'aliança amb el rei Enric IV de França, que estava en deute amb el seu pare per haver-lo ajudat financerament. El 1612 es va confirmar que el comtat de Montbéliard i el dominis de Blamont Châtelot Clemont i Hericourt romanien independents del Franc Comtat.

El 1617, Joan Frederic i els seus germans, Lluís Frederic, Juli Frederic i Frederic Aquil·les i Magnus, acordaren que el comtat de Montbéliard i totes les seves dependències fossin cedides a Lluís Frederic. Per la seva banda, Juli Frederic va rebre les terres de Brenz Weiltingen. Així van néixer les dues branques paral·leles de Württemberg-Montbéliard (extingida el 1723) i de Württemberg-Weiltingen (extingida el 1792). Finalment els altres dos germans, Frederic Aquil·les i Magnus van rebre els castells de Neuenstadt i de Neuenburg respectivament.


Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El 5 de novembre de 1609 es va casar a Stuttgart amb la princesa Bàrbara Sofia de Brandenburg (1584-1636), filla de l'elector Joaquim Frederic (1546-1608), i de Caterina de Brandenburg-Küstrin (1549-1602). El matrimoni va tenir els següents fills:


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Le Roman d'une Principauté. Daniel Seigneur. Editions Cêtre - Besançon.
  • Axel Gotthard: Konfession und Staatsräson. Die Außenpolitik Württembergs unter Herzog Johann Friedrich (1608–1628). Kohlhammer, Stuttgart 1992, ISBN 3-17-011964-8.
  • Bernd Ottnad: Johann Friedrich. A: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 10, Duncker & Humblot, Berlin 1974, S. 543 f. (Onlinefassung).
  • Paul Friedrich von Stälin: Johann Friedrich, Herzog von Würtemberg. A: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). Band 14, Duncker & Humblot, Leipzig 1881, S. 441 f.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]