Joan Sala i Salarich
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 octubre 1882  Viladrau (Osona) |
| Mort | 2 setembre 1936 (53 anys) Sant Pere de Torelló (Osona) |
| Activitat | |
| Ocupació | etnòleg |
Joan Sala i Salarich (Viladrau, 19 d'octubre del 1882 - Sant Pere de Torelló, 2 de setembre del 1936) va ser un religiós, compositor i folklorista osonenc[1] que fou considerat[2] "un dels més importants recol·lectors de cançons populars de tot Catalunya".
Biografia[modifica]
Estudià al Seminari de Vic i s'ordenà sacerdot el 24 de setembre del 1910. Va ser vicari de Vilanova de Sau (1914), de la Torre d'Oristà (1917), de l'Esquirol (1918), de Prats de Lluçanès (1923) i rector de Sant Quintí de Puig-rodon (Campdevànol) (1925); regent de la Maçana (Torà) (1927), ecònom de Castellcir (1930) i d'Estiula (Ripoll)[3] (1933), i "párroco" de la Vola (Sant Pere de Torelló) (1935).
El 1916-1917, amb el recull Cançons populars de ma terra, havia guanyat un premi al setè concurs de la Festa de la Música Catalana de l'Orfeó Català; dos al vuitè concurs (1919-1920), per les recopilacions El cançonaire montanyenc i L'avi cançonaire; i al novè concurs, del 1921-1922, havia estat guardonat per Cançons de la muntanya. També guanyà premis concedits per l'Obra del Cançoner Popular als seus concursos de 1922[4] i 1924 per El Cançoner de la terra, El Cançoner humil i Els vells cantaires. Quan deixaren de convocar-se els concursos de l'Obra, mossèn Salà començà a aportar-hi cançons, que recollí en set missions individuals de recerca per les zones on exercia el ministeri sacerdotal i, d'aquesta manera, acabà lliurant a l'OCP 1.369 composicions que havia obtingut a les zones de Puig-rodon, la Maçana i en un conjunt d'altres localitats. Els resultats d'una darrera missió de recerca, la vuitena, que comprenien 427 cançons recollides entre 1933 i 1936, romangueren amagats durant la guerra i foren adquirits molt posteriorment per la Generalitat de Catalunya ("Arxiu Sala"[5] de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional). Una extensa selecció dels materials de les primeres set missions, més un tast dels de la vuitena, van ser publicats en el volum XVIII de la col·lecció Materials, a cura de Josep Massot i Muntaner.
Durant la seva estada a l'Esquirol, als anys 20, hi formà un gran cor, que interpretava cançons que Joan Sala componia. A parer dels cantaires[6] eren "complicades i difícils d'interpretar".
En esclatar la guerra civil fou interrogat dues vegades pel comitè anarquista de Sant Pere de Torelló, que el deixà en llibertat. Al 2 de setembre va ser novament cridat per uns milicians procedents de la Torrassa, que l'assassinaren a trets d'arma de foc. Durant la guerra es destruïren part dels seus materials musicals, i només se'n salvaren els que eren conservats a l'Orfeó Català i els recollits en la vuitena missió de recerca.
Obres[modifica]
- Himne al beat pare Oriol (1934), lletra i música de Joan Sala[7]
- Tribut d'amor, cançó mariana amb lletra d'Eduard Junyent[8]
- Sala i Salarich, Joan; Massot i Muntaner, Josep (editor). Missions de recerca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008 (Materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, 18). ISBN 9788498830705.[Enllaç no actiu]
Bibliografia[modifica]
- Martirologio vicense. Persecución religiosa 1936-1939, 1945, p. 148.
- Història de la recopilació, text i música de la cançó El Serpent de Manlleu Donada Madiroles, Toni «El Serpent de Manlleu: l'enigma del morter i la cançó al descobert». Ausa, núm. 165, 2010, pàg. 575-590.
Referències[modifica]
- ↑ Capítol Joan Sala i Salarich i el cançoner popular a: Massot i Muntaner, Josep. Escriptors i erudits contemporanis: novena sèrie. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010, p. 151-156 (Biblioteca Serra d'Or, 425). ISBN 9788498832495.
- ↑ Roviró i Alemany, Xavier «Mig segle de folklore a Osona». Ausa, núm. 148-149, 2010, pàg. 148-149.
- ↑ «Religioses: Nomenaments». La Veu de Catalunya, núm. 11470, 18-03-1933, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2014-02-22 [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ «Obra del "Cançoner Popular de Catalunya". Autors premiats en el concurs 1922». Revista Musical Catalana, núm. 238, Octubre 1923, pàg. 264.
- ↑ Català, Manel; Guasch, Verònica «El Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional». Revista d'Etnologia de Catalunya, 38, juliol 2012, pàg. 14-18. ISSN: 2014-6310.
- ↑ Casadesús Vallbona, Josep «Música i músics a l'Esquirol». Cingles de Collsacabra, núm. 35, juliol 1996, pàg. 15.
- ↑ «Web Mossèn Anton Claret, regent de la parròquia de Sant Martí de Viladrau». [Consulta: 1r gener 2014].
- ↑ Miró, Maria-Mercè «Aproximació a l'obra poètica d'Eduard junyent: recopilació i lectura». Ausa, núm. 147, 2001, pàg. 495-504.