Joaquim Pi i Margall
  | |
| Nom original | (es) Joaquim Pi y Margall |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (es) Joaquín Pi y Margall 13 juny 1831 Barcelona |
| Mort | 17 juliol 1891 (60 anys) Madrid |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 6 juny 1873 – 8 gener 1874 Circumscripció electoral: districte electoral de Cervera | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | pintor, polític, gravador |
| Partit | Partit Republicà Democràtic Federal |
| Professors | Antoni Roca Sallent |
| Família | |
| Germans | Francesc Pi i Margall |
Joaquim Pi i Margall (Barcelona, 13 de juny de 1831 - Madrid, 17 de juliol de 1891)[1] fou un pintor i gravador català, germà del polític Francesc Pi i Margall.[2][3]
Biografia[modifica]
Va ser deixeble de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i d'Antoni Roca, notable gravador.[4] Traslladat a París, va acabar en l'Acadèmia Imperial els seus estudis, dedicant-se per complet al gravat en acer, amb prou feines conreat a Espanya.[4] No va trigar molt temps al seu retorn a manifestar els seus avançaments i bon gust amb la publicació de les Obras completas de Flaxman i la Divina Comedia de Dante (1859-1860), treball notable que va cimentar sòlidament la seva reputació artística.[4] Altres dues obres en acer va presentar en l'Exposició Nacional de 1860, obtenint una medalla de tercera classe: Detalles del salón de la casa llamada de Meza, a Toledo, i Los niños de la concha.[4] En la següent Exposició (1862) presentà: Cúpula del patio de los Leones en el Alcázar de la Alhambra, Retrato de Don Narciso Monturiol, inventor de l'Ictíneo; Triunfo de la religión de Jesucristo, composta d'onze composicions dibuixades per l'artista alemany Joseph Führich i reproduïdes per Pi i Margall.[4] També va il·lustrar la Descripción general de las monedas hispano-cristianas desde la invasión de los árabes (1865).[4] Col·laborà en l'obra Museo Español de Antigüedades, va exercir interinament la càtedra de gravat a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i va ser membre de l'Acadèmia de la ciutat.[5]
Des del 1871 dirigí l'editorial Rivadeneyra. Tot i que no s'interessà per la política, fou elegit diputat del Partit Republicà Federal per Cervera a les eleccions generals espanyoles de 1873. Després continuà amb la seva tasca de gravador de llibres de clàssics grecs i medievals i de làmines d'autors contemporanis.
Obres[modifica]
- Obras de Flaxman grabadas al contorno
- Triunfo de la Religión de Jesucristo de Joseph Fuehrich
- Monumentos Arquitectónicos de España
- Descripción General de las variedades hispanocristianas
- Museo español de antigüedades
Referències[modifica]
- ↑ Sevilla y Lacasa, 1892, p. 121-123.
- ↑ Varios autores, 2014.
- ↑ Pasamar Alzuria i Peiró Martín, 2002, p. 492.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Sevilla y Lacasa, 1892, p. 123.
- ↑ Sevilla i Lacasa, 1892, p. 123.
Bibliografia[modifica]
- Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio. «Pi y Margall, Francisco». A: Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones Akal, 2002. ISBN 9788446014898.
- Sevilla y Lacasa, Fernando «Pi y Margall (Joaquín)». Anuario literario y artístico [Madrid], 3, 1892, pàg. 121-123. ISSN: 2174-9760.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim Pi i Margall |
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- «Joaquim Pi i Margall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.