Joc de trons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joc de trons
Editor Bantam Books (Estats Units); Alfaguara Juvenil (Catalunya)
Autor George R.R. Martin
Títol original A Game of Thrones
País Estats Units
Llengua Anglès
Sèrie Cançó de gel i de foc
Gènere Fantasia
Data de publicació 6 d'agost de 1996 (Estats Units); 2011 (Catalunya)
Pàgines 800 pàgs.
Seguit per Xoc de reis

Joc de Trons, publicada originalment sota el títol anglès A Game of Thrones, és la primera de les set novel·les planejades de la sèrie Cançó de gel i de foc, de l'autor estatunidenc George R.R. Martin. Va ser publicada als Estats Units el 6 d'agost de 1996 i a Catalunya el 2011. La novel·la va ser nominada al Premi Nebula de 1998 i al Premi World Fantasy de 1997, i va guanyar el Premi Locus de 1997. La novel·la curta Blood of the Dragon, amb els capítols de Daenerys Targaryen, va guanyar el Premi Hugo de 1997 a la millor novel·la curta.

Aquesta novel·la ha donat lloc a diferents objectes basats en la novel·la, com un joc de cartes, un joc de taula i un joc de rol, i el canal de televisió HBO ha creat una sèrie de televisió ambientada en aquest llibre, anomenada "Game of Thrones".

Argument[modifica | modifica el codi]

Abans del llibre[modifica | modifica el codi]

Joc de Trons se situa en els Set Regnes de Ponent, una terra que recorda l'Europa Medieval. A Ponent les estacions duren anys, de vegades dècades.

Quinze anys abans de l'època en què se situa la novel·la, els Set Regnes es trobaven immersos en una guerra civil, coneguda alternativament com la Rebel·lió de Robert o la Guerra de l'Usurpador. El príncep Rhaegar Targaryen va segrestar Lyanna Stark, despertant la ira de la seva família i la del seu promès, Robert Baratheon. L'anomenat rei boig, Aerys II Targaryen, va executar el pare i el germà gran de la Lyanna quan tots dos van exigir que fos retornada sana i estàlvia. Aleshores el seu segon germà, Eddard, es va unir al seu amic d'infantesa Robert Baratheon i a Jon Arryn, que els havia acollit com a pupils, i van declarar la guerra als Targaryen, garantint prèviament la lleialtat de la Casa Tully i la Casa Arryn a través d'un entrellat de matrimonis dinàstics (Eddard Stark amb Catelyn Tully i Jon Arryn amb Lysa Tully). La poderosa Casa Tyrell va seguir donant suport al rei, però la Casa Lannister i la Casa Martell no van intervenir-hi, mantenint-se al marge, a causa dels insults del rei contra les seves cases. La guerra civil va arribar al seu punt culminant a la Batalla del Trident, quan el Príncep Rhaegar va morir a mans de Robert Baratheon. Els Lannister van fer creure al rei Aerys que li donaven suport però després s'hi van posar en contra i van saquejar la capital, Port Reial. Jaime Lannister de la Guàrdia del Rei va matar el rei Aerys i la Casa Lannister va jurar lleialtat a Robert Baratheon. Els Tyrell i la resta de fidels al rei Aerys es van rendir i Robert Baratheon va ser declarat rei dels Set Regnes. Lamentablement, durant la guerra Lyanna Stark havia mort, aparentment de malaltia, i Robert Baratheon es va trobar sense promesa. Finalment es va casar amb Cersei Lannister per a consolidar l'aliança. Tot i la victòria de Robert, els fills menors del rei boig, Viserys i Daenerys, van poder escapar-se a través del mar i van ser portats a un lloc segur per criats fidels. Després de la guerra, la Casa Martell va optar per aïllar-se, ja que els soldats Lannister, durant l'assalt de la capital, havien assassinat Elia, esposa del príncep Rhaegar i germana del príncep Doran, i els seus fills petits.

Sis anys més tard, el Rei Robert va demostrar la seva fermesa derrotant una rebel·lió iniciada per Balon Greyjoy de les Illes del Ferro. Els dos fills grans de Balon van morir durant el conflicte i el seu fill menor, Theon, va ser lliurat a Eddard Stark com a pupil.

Resum del llibre[modifica | modifica el codi]

En una terra on els estius poden durar dècades i els hiverns tota una vida, està a punt de desencadenar-se el conflicte. El fred s'acosta, i en les glaçades estepes del nord, a Hivèrnia, forces sinistres i sobrenaturals es congrien rere el Mur protector del reialme. Al centre del conflicte es troben els Stark d'Hivèrnia, una família tan aspra i indomable com la terra on han nascut. Passant ràpidament d'una terra de fred brutal a un reialme llunyà i estiuenc d'abundor epicúria, es desplega una història de senyors i dames, de soldats i bruixots, d'assassins i bastards, que s'ajunten en un temps de lúgubres presagis. Entre els complots i contracomplots, la tragèdia i la traïció, la victòria i el terror, el destí dels Stark, els seus aliats i els seus enemics depèn d'uns perillosos equilibris, com els intents de vèncer el més mortal dels conflictes: el joc de trons.

A Joc de Trons, George R. R. Martin ha creat una autèntica obra mestra, combinant el millor del gènere. Misteri, intriga, romanticisme i aventura omplen les pàgines d'aquest primer volum en una sèrie èpica que fascinarà els amants de la fantasia arreu del món.

Capítols[modifica | modifica el codi]

Cada capítol de Joc de Trons és narrat en un punt de vista. El nom del narrador de cada capítol surt a l'inici de cada capítol.

La història de Joc de trons és narrada a través dels ulls de 8 personatges principals i un pròleg.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

  • Premi Locus – Millor Novel·la (Fantasia) (Guanyadora) – (1997)
  • Premi World Fantasy – Millor Novel·la (Nominada) – (1997)
  • Premi Hugo – Millor Novel·la Curta per Blood of the Dragon (Guanyadora) – (1997)
  • Premi Nebula – Millor Novel·la (Nominada) – (1997)
  • Premi Ignotus – Millor Novel·la Estrangera (Guanyadora) – (2003)

Sèrie de televisió[modifica | modifica el codi]

Article principal: Game of Thrones

La cadena nord-americana HBO ha emès una sèrie de televisió basada en la saga Cançó de Gel i Foc. Actualment ja s'han emès quatre temporades. La sèrie no està disponible en català.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]