John Gilling

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJohn Gilling
Biografia
Naixement29 maig 1912 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 1984 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1935 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0319241 Allocine: 2397 Rottentomatoes: celebrity/john_gilling Allmovie: p91581 TV.com: people/john-gilling TMDB.org: 101520 Modifica el valor a Wikidata

John Gilling (29 de maig de 1912 - 22 de novembre de 1984) va ser un director de cinema i guionista anglès, nascut a Londres. Era conegut per les seves pel·lícules de terror, especialment les que va fer per a Hammer Films, per a qui va dirigir The Shadow of the Cat (1961), The Plague of the Zombies (1966), The Reptile (1966) i The Mummy's Shroud (1967), entre d'altres.[1]

Biografia[modifica]

Gilling va deixar una feina a Anglaterra amb una companyia petroliera als 17 anys i va passar un període a Hollywood, treballant a la indústria cinematogràfica una part del temps, abans de tornar a Anglaterra el 1933.[2] Va entrar immediatament a la indústria cinematogràfica britànica com a muntador i assistent de direcció, començant per Father O'Flynn. Va servir a la Royal Navy a la Segona Guerra Mundial.

Després de la guerra, Gilling va escriure el guió de Black Memory (1947), i va fer el seu debut com a director amb Escape from Broadmoor (1948). Gilling també va produir i dirigir Old Mother Riley Meets the Vampire (també conegut com Vampire Over London / My Son the Vampire) el 1952. Gilling va continuar durant la dècada de 1950 fent segones pel·lícules com ara com The Voice of Merrill per a Tempean Films de Monty Berman i va entrar a la direcció de televisió en diverses sèries britàniques que van rebre distribució internacional com ara Douglas Fairbanks, Jr. ., Presents i Gideon's Way, així com The Saint, The Champions de Monty Berman , i Department S. De les seves pel·lícules per a Tempean, els historiadors del cinema Steve Chibnall i Brian McFarlane diuen: "Gilling mostra en totes elles una capacitat per establir les premisses de les seves trames de manera econòmica i evocadora, per desenvolupar-les amb claredat i rapidesa, per donar una oportunitat als jugadors competents. per donar als seus personatges un sentiment i un detall que van més enllà de l'estereotip, i per fer un ús hàbil d'ubicacions i entorns limitats."[2]

A partir de 1956, Gilling va dirigir i va escriure diverses pel·lícules per a Albert R. Broccoli i Warwick Films de Irving Allen començant per Odongo. Potser la seva millor pel·lícula com a director és La carn i el dimoni (1959), la història de Dr. Robert Knox i els assassinats de West Port, protagonitzats per Peter Cushing i Donald Pleasence. Per a la seva pròpia companyia de producció, John Gilling Enterprises, va fer Fury at Smugglers' Bay el 1961.

Gilling va treballar per primera vegada per a Hammer Films el 1961, dirigint The Shadow of the Cat. Va aconseguir la seva màxima atenció amb diverses de les seves pel·lícules de terror com The Plague of the Zombies i The Reptile, a més de fer les pel·lícules no de terror de Hammer. The Pirates of Blood River (1962) i The Scarlet Blade (1963). Gilling també va dirigir el thriller criminal The Challenge protagonitzada per Anthony Quayle i Jayne Mansfield, la pel·lícula de ciència-ficció The Night Caller (1965) protagonitzada per John Saxon i Maurice Denham, i la segona pel·lícula d'espies de Charles Vine Where the Bullets Fly (1966).

Després d'una darrera ronda de treball a la televisió britànica, Gilling es va traslladar a Espanya, on va sortir de la seva jubilació el 1975 per fer Cruz del diable, la seva darrera pel·lícula.

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Guionista[modifica]

Referències[modifica]

  1. Recordando a John Gilling a diariodecine.es
  2. 2,0 2,1 Steve Chibnall & Brian McFarlane, The British 'B' Film, Palgrave Macmillan, London, 2009, pp. 133–35.