Josep Garcia Robles
Josep Garcia Robles (Olot, Garrotxa, 1835 - Barcelona, 25 de gener de 1910) fou un compositor català.
Al mateix temps que la música, practicà el dibuix i la pintura amb tant de profit que desenvolupà el càrrec de professor de dibuix al Col·legi Valldemia de Mataró.[1] En aquesta població estrenà les primeres composicions musicals, entre elles algunes operetes.
Posteriorment traslladà la residència a Barcelona per dedicar-se a l'ensenyança i la composició, i produí nombroses i inspirades composicions, que no assoliren més difusió a causa de la modèstia de l'autor. Va escriure per l'Orfeó Català l'Himne a La Bandera Catalana, i la trilogia Catalonia, la Pregaria de la qual figurà molt temps en els programes d'aquella entitat musical. Pocs dies abans de morir encara dedicà a aquella entitat el seu Càntic del Llorer.
A més de les obres citades, són notables la Rondalla de pastors per cor d'homes; la Boda dels aucells -la peça que va tocar l'Orfeó Català en la seva estrena el 1892-[2]; Tardor; una marina per a orquestra, titulada Retorn, i executada en els primers concerts de l'anomenada Associació Musical, de la que en fou un dels fundadors, una Avemaria, amb cors, l'oratori Santa Isabel d'Hongria, per a orquestra i orgue, dedicada a la família del comte de Güell. I les dues obres mestres seves: l'òpera Julio César, lletra de Nonito Guille, i el drama líric Garraf lletra de Ramon Picó i Campanar.
Altres composicions seves són: Meditació, per a corda, orgue i piano, Fantasia, un Magnificat; un O salutaris, un Ecce Panis, un Te-Deum, un Miserere, una Missa de Rèquiem, que s'executà en els seus funerals, i d'altres moltes melodies, sonates i peces de piano.
Organitzat pel seus amics i admiradors, en el Palau de la Música Catalana se celebrà el març de 1917 un festival en honor de Garcia Robles, en que s'executaren composicions seves, especialment el poema líric Garraf.
Referències [modifica]
- ↑ Vellvehí i Altimira, Jaume. «La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia». Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] Núm. 23 p. 129-136. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner, 2006. [Consulta: 6 agost 2012].
- ↑ http://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=3643
Bibliografia [modifica]
- Tom núm. 25, pàg. 822 de l'Enciclopèdia Espasa
