Josep Maria Farré i Moregó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Maria Farré i Moregó
Biografia
Naixement9 febrer 1897 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1983 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónotari Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista
Unió Democràtica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Josep Maria Farré i Moregó (Lleida, 1897 - Barcelona, 1983) fou un notari i polític català.

Milità en lo jaumisme i durant la seua joventut fou col·laborador d'El Correo Leridano.[1] Per la posició de la Comunió Tradicionalista contrària a la propaganda en favor de l'Estatut de Núria, abandonà el partit l'any 1931 i fou un dels membres fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya, formant part del seu Consell Nacional.[2] Fou candidat per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 amb la llista de la Lliga Regionalista.[3] Per discrepància amb l'actitud d'UDC respecte a la llei de Contractes de Conreu, se va donar de baixa del partit i abandonà la política activa.[4] Tanmateix, per a les eleccions generals espanyoles de 1936 va signar un manifest d'ex-consellers i ex-socis d'UDC demanant lo vot al Front Català d'Ordre, tot afirmant que la qüestió catalana no era l'única ni la més important, i que pel damunt hi havia la defensa dels «drets de l'Església i la societat» amenaçats per «l'actuació esquerrana en sentit laïcista i marxista».[5][6]

L'any 1922 va publicar un estudi sobre els "atentats socials" a Espanya i particularment a Barcelona, afirmant que entre 1918 i 1921 hi havia hagut a Barcelona 809 atemptats de caràcter social, on la major part de les víctimes eren obrers.[7] Amb una visió contrària al Sindicat Únic,[8][9] Farré manifestà que la violència del sindicalisme revolucionari constituïa una forma de propaganda anarquista.[10]

Exercí de notari a Barcelona des del 1925 fins a la jubilació, el 1972. L'any 1936 fou un dels organitzadors del I Congrés Jurídic Català.[11] Va morir a Barcelona el 10 de febrer de 1983.[12]

Obres[modifica]

  • Criminalidad social: el delito de apología (1921)
  • Los atentados sociales en España, estudio sociológicojurídico. Estadística de los cometidos desde el 1 de enero de 1917 hasta 1 de enero de 1922, especial de los cometidos en Barcelona desde 1 de enero de 1910 hasta 1 de enero de 1922 (Casa Faure, Madrid, 1922)

Referències[modifica]

  1. ↑ Navarro Cabanes, Josep. Apuntes bibliográficos de la prensa carlista, 1917, p. 260. 
  2. ↑ «La Unió Democràtica de Catalunya: Als catalans». Montseny, 24-06-1933, pàg. 4.
  3. ↑ «Candidatos que lucharon ayer en Cataluña: Por la Lliga». El Diario Palentino, 21-11-1932, pàg. 1.
  4. ↑ «Josep Maria Farré i Moregó». enciclopèdia.cat.
  5. ↑ «La Unió Democràtica de Catalunya, desautorizada». La Cruz, 16-02-1936, pàg. 4.
  6. ↑ Raguer i Suñer, Hilari. La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939). L'Abadia de Montserrat, 1976, p. 236. ISBN 84-7202-263-3. 
  7. ↑ Vallès, Edmon. Història gràfica de la Catalunya contemporània, 1888-1931. III. Edicion 62, 1977, p. 12. 
  8. ↑ «Política social. El proletariado y la sindicación». La Acción, 23-09-1922, pàg. 3.
  9. ↑ «La elocuencia de los números. Estadística de atentados». El Bien Público, 31-10-1922, pàg. 1.
  10. ↑ Marinello Bonnefoy, Juan Cristóbal «Los atentados sociales y el surgimiento de la violencia individualizada en los conflictos laborales de Barcelona, 1902-1917». Segle XX. Revista catalana d'història. Universitat Autònoma de Barcelona, 9, 2016, pàg. 30.
  11. ↑ Sans i Travé, Josep Maria. Actes del I Congrés d'Història del Notariat Català. Fundació Noguera, 1994, p. 59. 
  12. ↑ «Índex alfabètic de defuncions 01-01-81 fins 31-12-85». FamilySearch, Ajuntament de Barcelona.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Farré_i_Moregó&oldid=32862315»