José Díaz Ramos
  | |
| Nom original | (es) José Díaz |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 3 maig 1895 Sevilla (Espanya) |
| Mort | 19 març 1942 (46 anys) Tbilisi (República Socialista Soviètica de Geòrgia) |
| Causa de mort | Suïcidi |
 Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Partit Comunista d'Espanya 24 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Madrid (capital) | |
 Secretari general del Partit Comunista d'Espanya | |
| 17 març 1932 – 20 març 1942 ← José Bullejos – Dolores Ibárruri Gómez → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | sindicalista, polític, flequer |
| Partit | Partit Comunista d'Espanya |
José Díaz Ramos (Sevilla, 1896 - Tiflis, Geòrgia, 1942) va ser un polític comunista espanyol. Forner de professió, va iniciar la seva carrera política en la vaga general de 1917 dirigint els obrers del pa. En proclamar-se la dictadura de Miguel Primo de Rivera va continuar la tasca sindical en la clandestinitat. Des de 1927, la seva vida va estar lligada a la construcció del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i va saber capitalitzar el desencantament dels sectors més radicals i la rivalitat entre la Unió General de Treballadors i la Confederació Nacional del Treball en benefici del PCE.
En el IV Congrés del Partit Comunista realitzat a Sevilla el març de 1932 va ser escollit membre del Comitè Central. El setembre va ser escollit secretari general. Durant la guerra civil, José Díaz, de la mateixa manera que ho va fer Pedro Checa, va centrar tota la seva activitat en el partit, no ocupant cap lloc oficial en la República, predominant en ell la idea de la prioritat absoluta de la victòria militar com a objectiu principal.
La deterioració progressiva de la seva salut va fer que es traslladés a la Unió Soviètica el desembre de 1938, i fou operat d'un càncer d'estómac a Leningrad. A Moscou, va treballar com a membre del secretariat del Komintern i en produir-se, durant la Segona Guerra mundial, la invasió alemanya, es traslladà a diverses localitats de l'URSS fins a fixar la seva residència, amb la salut molt deteriorada, en la tardor de 1941, a Tiflis, capital de la república de Geòrgia. El 19 de març de 1942, en un atac de dolor, es va suïcidar llançant-se per una finestra del cinquè pis de l'hotel on s'allotjava.
Durant molts anys, es va especular amb el fet que havia estat assassinat per les seves discrepàncies amb Stalin, però aquesta afirmació quedà desmentida en ser desclassificada la informació dels serveis secrets soviètics, després de la caiguda del règim comunista, en la dècada de 1990. Les seves restes van ser repatriades pel PCE el 30 d'abril de 2005 a Sevilla i s'hi celebrà un homenatge organitzat per l'organització nacional i regional del partit. L'endemà, l'1 de maig, abans del seu trasllat al cementiri, les seves restes van ser traslladades a l'Ajuntament, on l'alcalde va llegir el nomenament de fill predilecte de la ciutat atorgat per unanimitat de tots els grups polítics municipals.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Díaz Ramos |
- Diez años de unidad, lucha y trabajo al frente del PCE, a Mundo Obrero.
- Articles i discursos de José Díaz al web del Partit Comunista d'Espanya (Marxista Leninista).
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Bullejos |
Secretari General del PCE 1932-1942 |
Succeït per: Dolores Ibárruri |