Joy Paul Guilford

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joy Paul Guilford (1897-1987) fou un psicòleg especialitzat en l'estudi de la intel·ligència, la qual concebia com un fenomen multifactorial i no mesurable amb un únic paràmetre. Nascut a Nebraska, on va ser professor universitari, va col·laborar amb l'exèrcit en les seves recerques sobre les habilitats individuals.

La teoria de la intel·ligència de Guilford[modifica | modifica el codi]

Pensava que la intel·ligència es definia com l'habilitat de manipular informació[1] i distingia entre continguts, processos i productes, que donen fins a 150 components de la intel·ligència.

Els continguts[modifica | modifica el codi]

Els continguts fan referència a com es presenta la informació, equivalen als estímuls que rep el cervell (cada persona és millor treballant amb un tipus d'estímuls que amb d'altres). Els estímuls poden ser:

  • visuals: formes geomètriques, colors...
  • auditius: melodies, sorolls...
  • simbòlics: lletres, nombres...
  • semàntics: conceptes
  • conductuals: inferits del comportament aliè

De vegades els dos primers s'agrupen en els anomenats estímuls figuratius, que poden ampliar-se per incloure dades procedents de l'esfera cinestèsica[2]

Els processos[modifica | modifica el codi]

Els processos posen en joc capacitats individuals per tractar la informació rebuda, relacionades amb els components cognitius de la persona.[3] Aquests processos són:

  • cognició: comprensió de la informació
  • memòria: facultat per emmagatzemar la informació
  • record: possibilitat de recuperar informació ja coneguda
  • producció divergent: creativitat
  • producció convergent: capacitat per resoldre problemes
  • avaluació: capacitat per jutjar la validesa o pertinència de la informació

La divisió entre memòria i record va ser citada com a exemple de manca de suport empíric entre els seus crítics, ja que no es pot mesurar la capacitat d'emmagatzemar la informació sense tenir en compte la seva recuperació posterior[4]

Els productes[modifica | modifica el codi]

Els productes suposen la resposta o resultat del treball mental:

  • unitats: elements individuals de coneixement
  • classes: conjunts d'elements amb patrons comuns
  • relacions: vincles entre dades (associacions, oposicions, sèries...)
  • sistemes: relacions estructurades en un tot
  • transformacions: canvis produïts en les unitats informacionals
  • implicacions: capacitat de fer prediccions o inferències

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Plucker. «Human Intelligence». [Consulta: 20 abril 2014].
  2. Jayme, Maria. Constructes tradicionals: intel·ligència i personalitat. UOC, 2009 [Consulta: 20 abril 2014]. 
  3. Guilford, J.P. (1967). The Nature of Human Intelligence.
  4. DDAA. The Cambridge Handbook of Intelligence. CUP, 2011. ISBN 9781139498388.