Juan Ramón Calabuig Rodrigo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan Ramón Calabuig Rodrigo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 setembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Cieza (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGeneralitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Lloc webjuanramoncalabuig.wordpress.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: joanramon.calabuig Instagram: raimonmarxu Modifica el valor a Wikidata

Juan Ramón Calabuig Rodrigo (Villayuso de Cieza, Cantabria, 19 de setembre de 1955) és un poeta valencià.

Va nàixer a Villayuso de Cieza (Cantàbria) i es va criar a Ròtova (La Safor) on el seu pare exercia de mestre.[1] Va estudiar magisteri a Terol i es va llicenciar en Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a mestre i tècnic del Servei de Formació del Professorat de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana[2] Actualment està jubilat, afectat de l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i viu a Marxuquera (Gandia).[3]

Obra poètica[modifica]

Ramon ha publicat dos llibres de poemes: EntretELA[1] (2020) i SanguijuELA (2022).[4]

Lectura de poemes d’EntretELA

El primer poemari, EntretELA recull els poemes escrits en català i en castellà entre 1978 i 2020.[5] Els seus versos son testimoni de la seua vida personal i social. Els darrers anys es troben marcats pel diagnòstic de l'esclerosi lateral amiotròfica. Parla de la búsqueda, de la resistència i de la voluntat de no ser un malalt sinó d'una persona que conviu amb la malaltia.[6]

A SanguijuELA també recull poemes escrits en català i en castellà, ara agrupats al voltant dels quatre elements de la natura: la terra (la part material la realitat que ens envolta), l’aigua (la vitalitat, el sentiment, l’emoció), l’aire (la llibertat, el somni, la necessitat de socialitzar) i el foc (la passió, la voluntat, la saviesa).[7] Malgrat que l'ELA és present cada vegada de manera més insistent en la seua vida, Ramon no tracta de sobreviure, sinó de viure en plenitud. Des de la seua dura experiència interior, brolla un nou vitalisme i ens acosta a la natura, a paisatges íntims i també al terreny de la transformació social. Escriure poemes esdevé per ell la millor manera de comunicar i de crear un món on els sentiments i les vivències són la matèria fonamental per enfrontar-se a la vida.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Calabuig Rodrigo, Juan Ramón. EntretELA (en català i castellà). València: Loto Azul, 2020. ISBN 978-84-17307-59-2. 
  2. «Tècnic Formació Professorat». [Consulta: 9 maig 2023].
  3. «Ramón Calabuig presenta su segundo poemario "SanguijuELA"» (en castellà), 08-07-2022. [Consulta: 9 maig 2023].
  4. Calabuig Rodrigo, Juan Ramón. SanguijuELA (en català i castellà). València: Loto Azul, 2022. ISBN 978-84-17307-82-0. 
  5. NTC, À Punt. «Ramón Calabuig, un poeta malalt d’ELA amb moltes reflexions per contar», 06-02-2021. [Consulta: 9 maig 2023].
  6. «EntretELA, libro de poemas de Ramón Calabuig Rodrigo» (en castellà), 21-01-2021. [Consulta: 9 maig 2023].
  7. 7,0 7,1 M.Espí. «"SanguijuELA", el segon poemari de Ramon Calabuig», 28-07-2022. [Consulta: 9 maig 2023].