Kenhsuïta
 Kenhsuïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Hg₃2+S₂Cl₂ |
| Epònim | Kenneth Hsu (en)  |
| Localitat tipus | mina McDermitt, Districte d'Opalite, Comtat de Humboldt, Nevada, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.FC.15b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.FC.15b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/F.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Dispersió òptica | r > v extrema |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1996-026 |
| Símbol | Khs |
| Referències | [1] |
La kenhsuïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor del Dr. Kenneth Junghwa Hsu (1929-), professor emèrit de l'Institut Federal de Tecnologia de Suïssa, Zúric, Suïssa.
Característiques[modifica]
La kenhsuïta és un sulfur de fórmula química Hg₃2+S₂Cl₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kenhsuïta pertany a «02.FC: Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H₂O, amb Cl, Br, I (halogenurs-sulfurs)» juntament amb els següents minerals: djerfisherita, talfenisita, owensita, bartonita, clorbartonita, arzakita, corderoïta, grechishchevita, lavrentievita, radtkeïta, capgaronnita, perroudita, iltisita, demicheleïta-(Br) i demicheleïta-(Cl).
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina McDermitt, situada al districte d'Opalite, al comtat de Humboldt (Nevada, Estats Units). També ha estat descrita en altres tres indrets: la mina Veladero, a Tudcum (Província de San Juan, Argentina) i les mines Oriental i San Francisco, ambdues mines a la localitat de Xóvar, un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kenhsuïta |