Capgaronnita
 Capgaronnita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | AgHgClS |
| Epònim | Cap Garonne mine (en)  |
| Localitat tipus | Mina Cap Garonne, Le Pradet, Var, Provença-Alps-Costa Blava, França |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.FC.20a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.FC.20a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/F.13 |
| Dana | 2.15.6.1 |
| Heys | 6.5.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,8 Å; b = 12,87 Å; c = 4,52 Å; |
| Color | negre, gris, verdós, groc |
| Macles | sí |
| Exfoliació | perfecta en {010} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | subadamantina, submetàl·lica |
| Color de la ratlla | negre-gris |
| Densitat | 6,19 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 2,200 nγ = 2,300 |
| Birefringència | δ = 0,100 |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1990-011 |
| Any d'aprovació | 1990 |
| Símbol | Cga |
| Referències | [1] |
La capgaronnita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom de la mina Cap Garonne, a França, la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La capgaronnita és un sulfur de fórmula química AgHgClS, on el clor pot trobar-se reemplaçat per petites quantitats de brom i iode. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1990, sent publicada per primera vegada el 1992. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Acostuma a trobar-se en forma de petits agregats matassats o com a cristalls aïllats d'una longitud de fins a 0,1 mm.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Cap Garonne, situada al municipi de Lo Pradet, al departament francès de Var (Provença-Alps-Costa Blava, França). Es troba com a mineralització secundària en mines de coure i plom, en conglomerats triàsics i gres. També ha estat descrita a Broken Hill (Nova Gal·les del Sud, Austràlia), a la mina Adolf (comtat de Borsod-Abaúj-Zemplén, Hongria), a la concessió La Cena del Depósito (Huércal-Overa, Espanya), a la mina Capitana i al districte miner de Chañarcillo (Atacama, Xile), i a les mines alemanyes de Schöne Aussicht, Friedrichssegen, Frischer Mut i St. Peter (Renània-Palatinat, Alemanya).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capgaronnita |
- ↑ «Capgaronnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 setembre 2020].