Khristovita-(Ce)
 Khristovita-(Ce) | |
|---|---|
-111352.jpg)  | |
| Fórmula química | {CaCe}{MgAlMn2+}(Si₂O₇)(SiO₄)(OH)F |
| Epònim | Ievguenia Vladimirovitxa Khristova |
| Localitat tipus | Jaciment de rodonita, Vall de Muzeinyi, Serralada d'Inyl'chek, Província d'Issik Kul, Kirguizstan |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.05c |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.23 |
| Dana | 58.2.1a.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/m |
| Color | marró a marró fosc |
| Duresa | 5 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,773 nβ = 1,790 nγ = 1,803 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Angle 2V | mesurat: 83°, calculat: 80° |
| Dispersió òptica | r < v mitjana |
| Impureses comunes | Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1991-055 |
| Símbol | Kh-Ce |
| Referències | [1] |
La khristovita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la dol·laseïta. Rep el nom en honor de Ievguenia Vladimirovitxa Khristova (Евгения Владимировича Христова) (1933-), geòleg rus i autor de moltes obres sobre la tectònica del Tien Shan.
Característiques[modifica]
La khristovita-(Ce) és un silicat de fórmula química {CaCe}{MgAlMn2+}(Si₂O₇)(SiO₄)(OH)F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1991. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la khristovita-(Ce) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al jaciment de rodonita de la vall de Muzeinyi, a la serralada d'Inyl'chek (Província d'Issik Kul, Kirguizstan). També ha estat descrita a la mina d'urani Rössing, a la localitat d'Arandis (Regió d'Erongo, Namíbia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khristovita-(Ce) |
- ↑ «Khristovite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juny 2019].