Manganiandrosita-(La)

Manganiandrosita-(La)
Fórmula química	{Mn2+La}{Mn3+AlMn2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH)
Epònim	manganès, androsite series (en) i lantani
Localitat tipus	Pic Petalon, Mont Vasilikon, Andros, Egeu Meridional, Grècia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.05b
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.05b
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.23
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Grup espacial	grup espacial P2₁/m
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial
Dispersió òptica	molt forta
Impureses comunes	Ca, REE
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i aprovat
Codi IMA	IMA1994-048
Any d'aprovació	1994
Símbol	Mna-La
Referències

La manganiandrosita-(La) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Originalment va ser anomenada androsita-(La), per Andros (Grècia), la seva localitat tipus. Va ser rebatejada pel Subcomitè d'Epidotes de la CNMMN el 2006.

Característiques

La manganiandrosita-(La) és un sorosilicat de fórmula química {Mn²⁺La}{Mn³⁺AlMn²⁺}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1994. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganiandrosita-(La) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descoberta al pic Petalon del mont Vasilikon, a l'illa d'Andros (Egeu Meridional, Grècia). També ha estat descrita a circ Grubependity Lake, a la República de Komi (Rússia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.