Macfal·lita
 Macfal·lita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₂Mn3+₃(SiO₄)(Si₂O₇)(OH)₃ |
| Epònim | Russell Patterson MacFall (en)  |
| Localitat tipus | Mina de manganès, Copper Harbor, Comtat de Keweenaw, Michigan, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.24 |
| Dana | 58.2.3.2 |
| Heys | 16.16.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,23 Å; b = 6,08 Å; c = 8,97 Å; β = 110,75° |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/m |
| Color | marró vermellós, marró |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | sedosa |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,773 a 1,775 nβ = 1,795 nγ = 1,810 a 1,815 |
| Birefringència | δ = 0,037 a 0,040 |
| Angle 2V | mesurat: 86°, calculat: 78° a 88° |
| Dispersió òptica | r < v mitjana |
| Impureses comunes | Ti, Al, Fe, Cr, V, Cu, Mg, K, Na, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1974-057 |
| Any d'aprovació | 1974 |
| Símbol | Mcf |
| Referències | [1] |
La macfal·lita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Russell Patterson MacFall (1 de setembre de 1903 – 6 de setembre de 1983) editor del diari Chicago Tribune. Va ser un mineralogista aficionat interessat en la mineralogia sistemàtica, autor de sis llibres sobre mineralogia popular, paleontologia i geologia. També va ser un especialista en els minerals de la regió on es va descobrir per primera vegada la macfal·lita.
Característiques[modifica]
La macfal·lita és un silicat de fórmula química Ca₂Mn3+₃(SiO₄)(Si₂O₇)(OH)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1974. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la macfal·lita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, ferrial·lanita-(Ce), niigataïta, manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina de manganès de Copper Harbor, al comtat de Keweenaw (Michigan, Estats Units). També ha estat descrita a la mina Franklin, a Franklin (Nova Jersey, EUA), a Brestovačka Banja (Districte de Zaječar, Sèrbia), a la mina Wakasa (Hokkaidō, Japó), i a dos indrets d'Itàlia: la mina Cerchiara (Ligúria), i la mina Prabornaz (Vall d'Aosta). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macfal·lita |
- ↑ «Macfallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2019].