Konstantín Stanislavski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Konstantín Stanislavski
Stanislavski Constantin-1.jpg
Konstantín Stanislavski
Naixement 17 de gener de 1863
Moscou (Imperi Rus)
Mort 7 d'agost de 1938 (als 75 anys)
Moscou (RSFS de Rússia)
Activitat Director teatral, actor, teòric teatral
País Rússia Imperi rus
Unió Soviètica Unió Soviètica
Moviment Naturalisme, realisme psicològic, realisme soviètic, simbolisme
Obres principals Fundador del Teatre de l'Art de Moscou
El treball d'un actor
La Meva Vida en l'Art

Influències

Ha influït

Konstantín Serguéievitx Stanislavski (en rus Константи́н Серге́евич Станисла́вский, Moscou, 17 de gener de 1863 - Moscou, 7 d'agost de 1938) va ser un actor i director de teatre rus.[1] El seu sistema Stanislavski d'entrenadors d'actors va arribar a ser internacional.

Al llarg de la seva vida Stanislavski va subjectar la seva pròpia actuació com a actor dins un procés de reflexió i autoanàlisi rigorosa. El treball de Stanislavski va ser important en el desenvolupament del realisme socialista a la Unió Soviètica com també ho va ser en el Realisme en el teatre dels Estats Units.[2] Ell mateix va descriure el seu enfocament en el teatre com de Realisme espiritual.

Stanislavski va escriure diversos llibres, incloent L'actor es prepara, El treball de l'actor en el paper, i la seva autobiografia, La Meva Vida en l'Art.

Biografia[modifica | modifica el codi]

va créixer dins una de les famílies més riques de Rússia, els Alekseyevs. El seu nom originari era Konstantin Serguéievitx Alexéiev – "Stanislavski" va ser el seu nom en els escenaris el qual el va adoptar l'any 1884 per tal de mantenir les seves activitats en secret davant dels seus pares.[3] ja que a Rússia l'estatus d'actor pertanyia tradicionalment a la classe baixa.[4] Les primeres influències de Stanislavski van ser entrenant la veu dels cantant tenor Fyodor Petrovich Komissarzhevsky.[5] Stanislavski va prestar especial interés a l'actuació del Teatre Maly de Moscou la llar del Reialisme teatral a Rússia.[6] El realisme psicològic va ser desenvolupat allà per Alexander Pushkin, Nikolai Gogol i Mikhail Shchepkin.[7]

Stanislavski com actor l'any 1888

The Miserly Knight.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Un retrat de Konstantín Stanislavski per Valentin Serov.

Stanislavski va tenir diferents alumnes durant cada fase del seu sistema d'actuació amb descobriments i experimentació. Dos dels seus antics alumnes, Richard Boleslavsky i Maria Uspénskaia, van fundar l'American Laboratory Theatre el 1925. Un dels seus estudiosos, Lee Strasberg, va ser cofundador del Group Theatre (1931–1940) amb Harold Clurman i Cheryl Crawford, que va ser la primera companyia dels Estats Units en posar en pràctica els seus descobriments inicials. Clurman i Strasberg van tenir una influència profunda en l'actuació d'Amèrica del Nord, tant en el teatre com en les pel·lícules, com ho va fer Stella Adler.

Lord Laurence Olivier va deixar escrit que l'obra de Stanislavski's La Meva Vida en l'Art "va ser una font de gran il·lustració" de jove.[8]

Sir John Gielgud va dir, "Aquest director va trobar temps per explicar un miler de coses que sempre havien preocupat els actors i fascinar els estudiosos."

Honors i premis[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. The introduction to this article draws on the introductions and overviews in the following commentaries: Banham (1998), Benedetti (1989), Carnicke (1998), Counsell (1996), Innes (2000), Milling and Ley (2001).
  2. Milling and Ley (2001, 2) and Carnicke (1998).
  3. Benedetti (1999, 24) and Carnicke (2000, 11). Benedetti explains that Stanislavski "inherited" his stage name from another amateur, Dr Mako:

    "a friend at Luibimovka, and an admirer, as he had been as a boy, of the ballerina Stanislavskaia. It was a safe name to adopt. Of Polish origin, it suggested humble status and was unlikely to be associated with one of Moscow's most eminent bourgeois families."

    Magarshack gives the amateur actor's name as Markov (1950, 19).
  4. Benedetti (1999, 21) and Carnicke (2000, 11).
  5. Benedetti (1999, 19–20) and Magarshack (1950, 49–50).
  6. Benedetti (1999, 14–17).
  7. Benedetti (2005, 100).
  8. Lord Olivier, Confessions of an Actor, 1982 p. 64

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Konstantín Stanislavski
  • Banham, Martin, ed. 1998. The Cambridge Guide to Theatre. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-43437-8.
  • Benedetti, Jean. 1989. Stanislavski: An Introduction. Revised edition. Original edition published in 1982. London: Methuen. ISBN 0-413-50030-6.
  • ---. 1998. Stanislavski and the Actor. London: Methuen. ISBN 0-413-71160-9.
  • ---. 1999. Stanislavski: His Life and Art. Revised edition. Original edition published in 1988. London: Methuen. ISBN 0-413-52520-1.
  • ---. 2005. The Art of the Actor: The Essential History of Acting, From Classical Times to the Present Day. London: Methuen. ISBN 0-413-77336-1.
  • ---. 2008. Foreword. In Stanislavski (1938, xv–xxii).
  • Bradby, David, and John McCormick. 1978. People's Theatre. London: Croom Helm and Totowa, NJ: Rowman and Littlefield. ISBN 0-85664-501-X.
  • Braun, Edward. 1982. "Stanislavsky and Chekhov". The Director and the Stage: From Naturalism to Grotowski. London: Methuen. ISBN 0-413-46300-1. p. 59–76.
  • Carnicke, Sharon M. 1998. Stanislavsky in Focus. Russian Theatre Archive Ser. London: Harwood Academic Publishers. ISBN 90-5755-070-9.
  • ---. 2000. "Stanislavsky's System: Pathways for the Actor". In Twentieth Century Actor Training. Ed. Alison Hodge. London and New York: Routledge. ISBN 0-415-19452-0. p. 11–36.
  • Counsell, Colin. 1996. Signs of Performance: An Introduction to Twentieth-Century Theatre. London and New York: Routledge. ISBN 0-415-10643-5.
  • Hagen, Uta. 1973. Respect for Acting. New York: Macmillan. ISBN 0-02-547390-5.
  • Hobgood, Burnet M. 1991. "Stanislavsky's Preface to An Actor Prepares". Theatre Journal 43: 229–232.
  • Innes, Christopher, ed. 2000. A Sourcebook on Naturalist Theatre. London and New York: Routledge. ISBN 0-415-15229-1.
  • Magarshack, David. 1950. Stanislavsky: A Life. London and Boston: Faber, 1986. ISBN 0-571-13791-1.
  • Merlin, Bella. 2007. The Complete Stanislavsky Toolkit. London: Nick Hern Books. ISBN 978-1-85459-793-9.
  • Milling, Jane, and Graham Ley. 2001. Modern Theories of Performance: From Stanislavski to Boal. Basingstoke, Hampshire and New York: Palgrave. ISBN 0-333-77542-2.
  • Mitter, Shomit. 1992. Systems of Rehearsal: Stanislavsky, Brecht, Grotowski and Brook. London and NY: Routledge. ISBN 0-415-06784-7.
  • Moore, Sonia. 1968. Training an Actor: The Stanislavski System in Class. New York: Viking. ISBN 0-670-00249-6.
  • Roach, Joseph R. 1985. The Player's Passion: Studies in the Science of Acting. Theater:Theory/Text/Performance Ser. Ann Arbor: University of Michigan Press. ISBN 0-472-08244-2.
  • Stanislavski, Konstantin. 1936. An Actor Prepares. London: Methuen, 1988. ISBN 0-413-46190-4.
  • ---. 1938. An Actor's Work: A Student's Diary. Trans. and ed. Jean Benedetti. London: Routledge, 2008. ISBN 978-0-415-42223-9.
  • ---. 1961. Creating a Role. Trans. Elizabeth Reynolds Hapgood. London: Mentor, 1968. ISBN 0-450-00166-0.
  • ---. 1963. An Actor's Handbook: An Alphabetical Arrangement of Concise Statements on Aspects of Acting. Ed. and trans. Elizabeth Reynolds Hapgood. London: Methuen, 1990. ISBN 0-413-63080-3.
  • ---. 1968. Stanislavski's Legacy: A Collection of Comments on a Variety of Aspects of an Actor's Art and Life. Ed. and trans. Elizabeth Reynolds Hapgood. Revised and expanded edition. London: Methuen, 1981. ISBN 0-413-47770-3.
  • Toporkov, Vasily Osipovich. 2001. Stanislavski in Rehearsal: The Final Years. Trans. Jean Benedetti. London: Methuen. ISBN 0-413-75720-X.
  • Whyman, Rose. 2008. The Stanislavsky System of Acting: Legacy and Influence in Modern Performance. Cambridge: Cambridge UP. ISBN 978-0-521-88696-3.
  • Worrall, Nick. 1996. The Moscow Art Theatre. Theatre Production Studies ser. London and NY: Routledge. ISBN 0-415-05598-9.