La Cobertoirada

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: La Couvertoirade)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Cobertoirada
La Couvertoirade
Localització
La Cobertoirada situat respecte França
La Cobertoirada
Localització de La Cobertoirada a la República Francesa
La couvertoirade 3.JPG
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Migdia-Pirineus
Avairon
Millau
Cantó de Nant
Superfície 61,91 km²
Altitud 800 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
176 hab.
2,84 hab/km²
Coordenades 43° 54′ 50″ N, 3° 19′ 02″ E / 43.9138888889,3.31722222222Coord.: 43° 54′ 50″ N, 3° 19′ 02″ E / 43.9138888889,3.31722222222
Codi postal 12230
Codi INSEE 12082

La Cobertoirada (La Cobertoirada en occità,[2] La Couvertoirade en francès) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió de Migdia-Pirineus. Es tracta d'un poble emmurallat, que gaudeix del reconeixement com un dels pobles més bonics de França, que havia estat comanda del Temple i més tard de l'orde de l'Hospital.

Quan hom arriba a La Cobertoirada, primer travessa el pla del Temple el qual aspecte boscós ha desaparegut en part després de la concentració de terres. Era el graner de blat dels Templaris, terres riques agermanades amb els pedregosos camins per les ovelles. Hospitalet treu el seu nom de l'hospital creat el segle XII per Guisbert o Gausbert, comte de Millau, era etapa dels viatgers i dels peregrins que travessaven la serralada. Qualsevulla que sigui el camí que hagi elegit per arribar a La Cobertoirada, l'efecte sempre serà sorprenent, quan es descobreix, amagades en mig de les roques, les torres i la muralla de la ciutat. S'entrà obligatòriament per la porta principal, la porta d’amoun (de dalt); la porta d'abal (de baix), oberta en l'extrem oposat, no existeix des del 1912.

En La Cobertoirada, el nou poble es va desenvolupar al peu del castell reconstruït novament pels templers. La Cobertoirada es menciona des de mitjan del segle XI. L'església Saint Christol que no és l'església actual, sinó un altre edifici situat a 800 metres a l'est del poble, és citada diverses vegades al llarg del segle XII. En aquesta època el poble, segurament molt espargit, devia agrupar-se al redós d'aquesta església que depenia de l'abadia de Nant.

Arribada dels Templers[modifica | modifica el codi]

S'ignora en quina data els Templers s'instal·len en La Cobertoirada. Aparentment fou després de Santa Aulària de Sarnon i La Cavalariá. El 1181 dos senyors locals, Ricard de Montpaon i Brenguier de Molnar, els hi donen una masia en el territori de La Cobertoirada. El 1249 els Templers construïren el castell. La presa de possessió del lloc, materialitzada amb l'entrada en el castell, es va poder fer al voltant de l'any 1200.

Com en els tancaments precedents, el castell fou integrat en el circuit de muralles construïdes a partir del 1439 i amb la qual forma la baula. Si a Sainte Eulalie els Templers construïren un castell amb una planta regular en La Cobertoirada, no fou el mateix. Prevalent els imperatius militars, una petita roca calcària fou elegida com a greal del castell. En el lloc més elevat, els Templers edificaren una torrassa de pla trapezoïdal: elecció de la forma únicament dictada per al lloc. Dos fronts de la torrassa estan proveïts de pilars que són un tipus de contraforts. Aquesta torrassa, actualment coberta amb un sostre fals arc o miocènic, era originalment més alt. Els templers conservaren per a la població l'església de Saint Christol ubicada a 800 metres i es reservaren, sembla ésser, l'ús d’una capella situada en la part d'aquesta torrassa.

Després edificaren un mur molt irregular que s'adhereix fidelment a la roca que el suporta. L'interior del castell, que es pot visitar, és força decebedora, ja que està molt arruïnat. Aquesta ja era la situació l'any 1762 durant una inspecció de la comandància. Feia temps que els cavallers ja no hi vivien en aquest i un camperol habitava una vella casa situada al sud de la torrassa que servia de graner. En el segle XVII la torrassa fou rebaixada quan es reemplaçaren els dos terres per dues voltes de pedra.

La porta del castell, en arc de mig punt, constitueix l'element més interessant de la muralla. El parapet destinat a la defensa de la porta amb diversos projectils (pedres, calç viva, cendres, brases, aigua, arena calenta...) s'acaba just per sobre de l'arc de la porta formant un llarg conducte. Aquest desconegut dispositiu a Roergue podria ser una aportació de l'arquitectura militar de les croades o del veí Llenguadoc.

Una altra novetat introduïda pels Templers en el Larzac: el gat domèstic, portat de Terra Santa, que supleix a la geneta per la caça de ratolins i rates en els graners de l'Ordre. Al segle XV, probablement en el moment de la construcció de les muralles i per modernitzar les defenses del castell, aixecaren els murs d'aquest últim reomplint les escletxes sempre visibles, trencaren el parapet situat per sobre de la porta i establiren en el cim de la corona de matacans similars a les de les torres de la muralla.

L'església[modifica | modifica el codi]

Església de Saint-Christol, darrera la paret de la dreta hi ha el cementiri

Enfront de l'entrada del castell, si troba l'església construïda probablement pels Hospitalers en el segle XIV, després de l'abandó de la capella de Saint-Christol massa allunyada. Sembla ésser que hi havia muralles, de les quals en resten alguns vestigis pel cantó del poble, que unien l'església i el castell. Abans de la construcció de les muralles, els habitants trobaven refugi en període d'inseguretat en aquest pati de la granja o barbacana. Es construïren petites barraques en les quals la població deixava els seus béns ficats generalment en cofres o sacs.

Per l'Edat Mitjana i fins al segle XVIII, els cementiris es trobaven al voltant de les esglésies. Per aquesta raó, el projecte de muralla del segle XV tallava el cementiri de La Cobertoirada en dos. Els habitants sol·licitaren llavors al bisbe de Vabres l'autorització per fer passar el mur a través del cementiri (es plantejà el mateix problema a La Cavalariá). El bisbe consentí amb l'única condició que els ossos desenterrats a causa de les excavacions fossin correctament traslladades al nou cementiri. Aquest cementiri, des de llavors abandonat, encara existeix. Des de fa uns anys, s'ha tingut la idea excel·lent de col·locar les còpies d'11 esteles discoïdals (conservades en el museu de Fleury de Lodeva) disperses al bell mig de l'herba salvatge evocant així un cementiri medieval.

L'església retorna al pla de les esglésies de la regió. En l'interior, la nau única estava coberta per una simple teulada de fusta fins a finals del segle XVIII. La volta actual data només del segle XIX. A la banda esquerra de la nau, la roca a estat amplament tallada. El cor, de planta quadrangular, està envoltat amb un creuer d'ogives, on la clau de volta representa un floró envoltat d'un cordó amb disseny granellut.

L'aigua[modifica | modifica el codi]

La "lavogne" de Larzac

El problema de l'aprovisionament d'aigua ha estat sempre molt important a la serralada. Cada casa disposava de la seva pròpia cisterna, alimenta per les aigües pluvials dels terrats. Al nord de l'església també existeix una vasta cisterna, alimentada per les aigües pluvials provinents de la teulada de l'església, nomenada les Conches. En la muralla, prop de l'orifici que permet extraure l'aigua de la cisterna, destaca una espècie de lavabo de pedra que desemboca a l'exterior. Segons la tradició, en període d'inseguretat o d'epidèmia, s'usava per la donació d'aigua al viatger que no tenia autorització per entrar al poble.

Més enllà de la porta Baixa, la carretera condueix a una lavagne o lavogne (cisterna o aljub) empedrada que és la més gran de la serralada de Larzac. Destinada a l'aprovisionament d'aigua pel bestiar, es construí el 1895. A l'esquerra de la carretera, encara existeix el canal col·lector d’aigües pluvials que porta a una bassa de decantació abans de desembocar en la lavagne.

La muralla[modifica | modifica el codi]

El 1439, abans de Santa Aulària però probablement després de La Cavalariá, els 33 caps de la família de La Cobertoirada, reunits en l’església del lloc, sol·liciten al seu senyor directe, Bernat d'Arpajon, gran prior de Saint-Gilles, l'autorització per a construir una muralla i torres per a protegir-se, ells i els seus béns, dels saquejadors que travessaven en aquells temps Larzac. L’empresa serà confiada al mestre maçó Daurde Alaus, al qual ja coneixem pel seu treball a Santa Aulària. No hi ha mostra del contracte concertat però n'hi ha prou d'observar les torres i les muralles per constatar que es tracta de la mateixa obra.

Camí de ronda

La muralla de La Cobertoirada que tanca l'església i el castell dels Templers, no té la regularitat de les de La Cavalariá i Santa Aulària. Com en els casos precedents, féu falta destruir cases i cercats i reorganitzar l'espai interior. La muralla presenta set segments de panyols envoltats en cadascun dels angles amb una torre circular, o amb un element de remat (castell, església). Enfront del portal Haut, es pot apreciar l'estat de la muralla tal com era originalment en el segle XV; tan sols el parapet ha sofert desafortunades restauracions.

Aquest lloc fou el marc d'un dels episodis més rellevants de la història militar d'aquest lloc. El 1562 una host de 200 protestants provinents de Millau, travessa Larzac per venir a ocupar La Cobertoirada. En absència de rases, els assetjants s'apropen a les portes, les quals cremen, mentre els defensors construeixen un mur darrere aquestes últimes. La plaça només comptava amb 3 o 4 arcabussers i es creu que hauria estat presa si no fos per la intervenció exterior del bisbe de Lodeva que sorprengué els assetjants i els va vèncer sense problemes.

En el segle XVII, el portal Haut, a la plaça Neuve, constitueix el lloc habitual a l’aire lliure dels cònsols. Aquí, el 1683 es decideix reglamentar el nombre de cabres i de cabrits que esquilaran, la tala de turons, arbust, arbres així com el blat, i els altres cultius que es cultivaran. També fou qüestió del portal Haut el 1702, durant la revolta dels ?Camisards, que els habitants catòlics plens de por reparessin el portal en mal estat, refessin l’empedrat desajuntat que oferia un forat pel qual es podia passar, compressin plom per fondre bales, un tambor per a tocar a alarma i dues alabardes.

Les torres[modifica | modifica el codi]

La torre exterior de les muralles permet apreciar el seu excepcional estat de conservació.subsisteixen, en major nombre que en les muralles precedents, finestres amb diverses formes, però sempre petites, per il·luminar les cases adossades a les muralles. Al portal Haut correspon el portal Bas, del qual en resta poca cosa. Aquest últim s'ensorrà de sobte el 1912. És l’únic element que manca a la muralla. S'ha de lamentar més encara, ja que les dues portes i la part de la muralla que pertanyen al municipi havien estat classificades Monument Històric des del 1895.

Un dels carrers

En l'interior del poble, el teixit urbà és força anàrquic. Com sempre, l'eix principal és el que uneix les dues portes. Porta el seu temps poder veure totes les cases antigues dels segles XV i XVI, però sobretot del segle XVII (les més boniques), que corresponen a un gran període de prosperitat i de renovació de Larzac.

Portes[modifica | modifica el codi]

Prop de la porta Bas, segurament el visitant se sorprendrà en veure un gran espai buit envoltat, en fort contrast, per l'estreta xarxa urbana. Ocupa l'emplaçament de l'antiga bassa reomplerta el 1895 i reconstruïda en l'exterior, ja que recollia totes les aigües brutes del poble i constituïa una amenaça per la salut pública. Estava envoltada en el sud per roques que foren destruïdes.

Darrere el portal Alt, una de les escales que donen accés a la muralla permeten recórrer quasi un terç del seu circuit. Es pot descobrir així l’interior de les torres i constatar que l'adarb travessa cadascuna d'elles. Es veu de prop les sageteres canoneres amb el seu profund abocinat interior. Però no s'ha d'imaginar als cavallers i els habitants en una gran esplendor guerrera El 1483, l'armament del castell de La Cobertoirada era del més modest: 48 fletxes de cap quadrat, 240 ferros de fletxes de cap quadrat sense mànec, 3 manguals i 3 colobrines de ganxo (armes de foc).(³)

Postals de La Cobertoirada[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Cobertoirada
  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. Toponímia occitana