La Dernière Femme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa Dernière Femme
Fitxa
DireccióMarco Ferreri Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Gérard Depardieu
Ornella Muti
Michel Piccoli
Renato Salvatori
Zouzou
Nathalie Baye
Giuliana Calandra
Daniela Silverio (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProduccióEdmondo Amati Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióMichel de Broin Modifica el valor a Wikidata
GuióMarco Ferreri i Rafael Azcona Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPhilippe Sarde Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLuciano Tovoli Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEnzo Meniconi Modifica el valor a Wikidata
VestuariGitt Magrini Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena21 abril 1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada112 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióIlla de França Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0075364 Filmaffinity: 738400 Allocine: 1849 Rottentomatoes: m/la_derniere_femme Letterboxd: the-last-woman Allmovie: v132771 TMDB.org: 3935 Modifica el valor a Wikidata

La Dernière Femme (en italià L'ultima donna) és una pel·lícula dramàtica franco-italiana dirigida per Marco Ferreri i estrenada el 1976.[1][2]

Aquesta nova pel·lícula del director conegut per la seva aura escandalosa des de La Grande Bouffe és un cas d'estudi sobre la dificultat de les relacions de gènere. Gérard, l'enginyer interpretat per Gérard Depardieu, és el pare solter d'un fill. Quan coneix la Valérie, l'educadora interpretada per Ornella Muti, aquesta assumeix el paper de mare del seu fill. Gérard se sent cada cop més exclòs i reduït a la seva sexualitat. Decideix auto-castrar-se.

En aquesta pel·lícula, la nuesa és tractada de manera força oberta; Depardieu apareix nu durant més de dos terços de l'acció, en algunes escenes fins i tot té el seu penis en erecció.

Argument[modifica]

Gerard és un enginyer en una fàbrica de Créteil (Val-de-Marne). Abandonat per la seva dona que s'ha sumat a les files del Women's Lib ha de criar sol al seu fill, Pierrot. Obligat a tornar a casa després d'una vaga tècnica, passa a recollir al seu fill en la guarderia quan coneix a Valérie. Aquesta bella puericultora a punt de viatjar a Tunísia amb Michel, un amant ocasional, es compromet a anar-se'n a viure per un temps a l'apartament de Gerard. Les seves relacions sensuals els fan oblidar el caràcter desesperant de l'entorn. Formen una parella. El nen se suma als seus jocs amorosos. Valérie desenvolupa aviat sentiments maternals i posteriorment simpatitza amb Gabrielle que acaba de fer-li una visita amb René, un amic de Gérard. Aviat Valérie, adonant-se que no és més que una dona objecte per a Gérard la gelosia del qual van en augment, es rebel·la i el rebutja. Gérard no accepta el qüestionament, així que el conflicte és inevitable. Per a assegurar la seva virilitat intenta en va seduir a Benïte, una veïna. Després d'una violenta disputa amb Valérie es castra amb un ganivet elèctric.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

La pel·lícula va ser produïda per Flaminia Produzioni Cinematografiche i Les Productions Jacques Roitfeld per a la seva distribució per Columbia France. El rodatge va tenir lloc de l'1 de setembre al novembre de 1975 a París i Créteil així com al numéro 1 i altres ubicacions del complex petroquímic Total Petrochemicals France SA (abans CDF-Chimie) a la carretera de Carling a Saint-Avold, a Mosel·la per representa rel lloc de treball de Gérard.[3]

Marco Ferreri havia ofert a Romy Schneider un paper en aquesta pel·lícula, especificant que Gérard Depardieu seria la seva parella. En aquell moment, encara no tenia un guió acabat, cosa que va repel·lir a Schneider, qui va decidir abandonar el projecte.[4]

Per al seu paper Gérard Depardieu va haver d'engreixar 15 quilos abans del rodatge.[5]

Reconeixements[modifica]

Premis César[modifica]

Any Categoria Nominat Resultat
1977 Millor Actor Gérard Depardieu Nominat

Referències[modifica]

  1. ↑ La Dernière Femme, a cineuropa.org
  2. ↑ La Dernière Femme, filmoteca.cat
  3. ↑ «L'ultima donna (1976)» (en italià). davinotti.com. [Consulta: 24 novembre 2022].
  4. ↑ Günter Krenn. Romy Schneider. Die Biographie. Berlín: Aufbau Verlag, 2012. ISBN 978-3-7466-7067-6. 
  5. ↑ Jacqueline Nacache. L'acteur de cinéma. París: Nathan, 2003, p. 192. ISBN 2-09-191307-3. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Dernière_Femme&oldid=32197930»