La Iaia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióLa Iaia
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2010, Vic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
GènereMúsica tradicional, indie folk i pop-rock Modifica el valor a Wikidata
Format per
Altres
Premis

Lloc weblaiaia.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: la-iaia-133700129986545 Twitter (X): soclaiaia Instagram: soclaiaia Youtube: UCuH5h0CPXPIccfyvgZgF09w Bandcamp: laiaia Spotify: 2RoEO8VblRUUzcDp0zd1jn iTunes: 469871367 Musicbrainz: 58ee88f1-1e69-447d-a0ef-3cfea08d7a04 Songkick: 4231201 Discogs: 3977841 Viasona: la-iaia Deezer: 1437871 Modifica el valor a Wikidata

La Iaia és un trio osonenc d'indie folk, liderat per Ernest Crusats i secundat per Jordi Casadesús i Jordi Torrents. Tenen tres discs publicats. Van endur-se el concurs Sona9 de 2010 i han guanyat tres premis Enderrock.[1]

Carrera artística[modifica]

El 2010 van publicar un CD autoeditat, titulat El meu vaixell.[2] Aquell mateix any van participar de la 10ª edició del concurs d'artistes novells Sona9, guanyant-ne el primer premi.[3] Com a part del premi, La Iaia va poder enregistrar a l'estudi l'àlbum Les ratlles del banyador (2011), un exercici de trobada entre composició, execució i producció, publicat per Música Global.[4] El disc va rebre l'aclamació de la crítica i el públic català, obtenint sengles premis Enderrock al millor artista revelació.[5]

On és la màgia? es va publicar el 2014 i va obtenir el guardó al millor àlbum de pop-rock, atorgat per la revista Enderrock.[6] El febrer de 2015, el grup va decidir fer una temporada de descans, que es va allargar fins al 2017, quan van tornar amb l'àlbum autoeditat Tornar a ser u.[7][8]

Ernest Crusats va declarar, el maig de 2021, que malgrat la llarga absència de quatre anys, el projecte de La Iaia seguia actiu.[9]

El 2011 van participar en l'àlbum tribut a Antònia Font, El Pop d'Antònia Font. Versions halògenes, versionant el tema Wa yeah!.[10]

Membres[modifica]

  • Ernest Crusats (veu, guitarra i autor de les cançons)
  • Jordi Casadesús (multinstrumentista)
  • Jordi Torrents (bateria)

Discografia[modifica]

Àlbums d'estudi[modifica]

  • 2012 - Les ratlles del banyador (Música Global)
  • 2014 - On és la màgia? (Música Global)
  • 2017 - Tornar a ser u (autoeditat amb Right Here Right Now Records)

Participació[modifica]

  • 2011 - El Pop d'Antònia Font. Versions halògenes. (versionant la cançó Wa Yeah! d'Antònia Font)

Referències[modifica]

  1. «La Iaia». Right Here Right Now Records. [Consulta: 12 novembre 2021].
  2. «La Iaia – El Meu Vaixell (2010, CD)» (en castellà). Discogs. [Consulta: 12 novembre 2021].
  3. «La Iaia guanya el primer premi del Sona 9». Vilaweb, 10-11-2010. [Consulta: 12 novembre 2021].
  4. «La Iaia i l'òpera «Aida» comparteixen cartell a l'Atlàntida». Nació Digital, 29-02-2012. [Consulta: 12 novembre 2021].
  5. «La Iaia guanya el Premi Enderrock de la crítica». Vilaweb - Osona.cat, 03-01-2012. [Consulta: 12 novembre 2021].
  6. Torreño, Josep. «Txarango triumfa als Premis Enderrock». fésta, 27-03-2015. [Consulta: 12 novembre 2021].
  7. «La Iaia estrena nou disc i ja pensa en el següent: “Ens ha motivat”». RAC1, 13-06-2017. [Consulta: 1r febrer 2019].
  8. Bianciotto, Jordi. «La Iaia: "Queremos ser artistas totales"» (en castellà). El Periódico, 30-06-2017. [Consulta: 2 febrer 2019].
  9. Vilarnau, Joaquim. «Amb 10 anys, és la iaia més jove». Enderrock, 13-05-2021. [Consulta: 12 novembre 2021].
  10. «Wa yeah!, de l'àlbum "El pop d'Antònia Font. Versions Halògenes" (La Iaia)». Viasona. [Consulta: 12 novembre 2021].

Enllaços externs[modifica]