La causa del 13
| Tipus | investigació criminal investigació policial  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | Catalunya (Espanya) | ||
| Estat | Espanya | ||
| Investigat per | Juan Antonio Ramírez Sunyer i Guàrdia Civil | ||
La causa del 13 és el nom amb la que es coneix la investigació judicial portada a terme pel jutge instructor Juan Antonio Ramírez Sunyer del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona per investigar l'organització del referèndum d'independència de Catalunya del 2017. Aquesta instrucció és secreta i se'n coneixen pocs detalls. Des de l'inici ha suscitat molta polèmica atès el secret del sumari, les investigacions dutes a terme per la Guàrdia Civil en nom d'aquesta instrucció, els desmentiments posteriors i els comunicats contradictoris.
La instrucció comença arran de la denúncia del partit polític VOX i de Miguel Duran contra el llavors jutge Santiago Vidal quan aquest va anunciar durant una conferència que el Govern estava recopilant les dades fiscals per prepara el cens d'un futur hipotètic referèndum.[1][2][3]
El jutge Ramírez va morir a principis de novembre de 2018 i va ser substituït temporalment pel jutge Sergi Gustau Casares.[4][5] Finalment la instrucció la va continuar la magistrada Alejandra Gil al agafar la titularitat del jutjat.[6][7]
Primeres citacions i primera polèmica[modifica]
El juny i juliol de 2017 la Guàrdia Civil va citar a la caserna de Travessera de Gràcia a diversos funcionaris i treballadors de la Generalitat per què declaressin com a testimonis per una investigació del jutjat 13 de Barcelona. Primerament van ser citats funcionaris i tècnics Direcció General de Difusió i de la conselleria d'Exteriors i treballadors de l'agència de publicitat encarregada de la campanya institucional sobre el registre de catalans a l'estranger.[8]
Aquestes investigacions van ser iniciades en un primer moment per la Fiscalia Superior de Catalunya, però aquesta es va inhibir en el jutjat d'instrucció 13 que, se suposa, ho va assumir dins la investigació que ja portava sobre el jutge Santiago Vidal.[9]
El mateix estiu es van interrogar com a testimonis al secretari general de Presidència de la Generalitat Joaquim Nin, al director general d'Atenció Ciutadana Jordi Graells i al coordinador i portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum Joan Ignasi Elena.[10][11] Aquestes indagacions es van centrar en la web del referèndum i la gestió econòmica del Pacte Nacional pel Referèndum.[12] Alguns dels investigats se'ls va notificar que passaven a ser acusats, entre d'altres delictes, de sedició i rebel·lió.[13]
El 17 de juliol la CUP es va auto-inculpar com "coautora" i "cooperadora" del referèndum i sol·licitava al jutjat que consideres a la CUP com a part investigada. El jutjat, però, va denegar aquesta petició perquè no estava investigant l'organització del referèndum.[14][15] En una interlocutòria del 19 de juliol el jutjat va assegurar que «no té per objecte l'organització política ni la convocatòria d'un referèndum, ni és una causa general contra els qui directament o indirecta tinguessin interès en ell».[16]
El 27 de juliol el Tribunal Superior de Justícia va emetre un comunicat assegurant que les diligències portades a terme per la Guàrdia Civil eren diligències de Policía Judicial i no estaven ordenades pel jutjat d'instrucció número 13. El mateix comunicat afirmava que la investigació del jutjat només investigava les activitats dels acusats Santiago Vidal, Carles Viver Pi -Sunyer i Josep Lluis Salvadó.[17][18][10][19][20]
Va haver-hi diverses reaccions de membres del govern de la Generalitat com Carles Mundó, llavors Conseller de Justícia i de Joaquim Forn, conseller d'Interior, en relació amb el desmentiment del TSJC i el canvi d'alguns testimonis a investigats (antigament dit imputats) sense cap notificació judicial formal.[21] El conseller de Presidència Jordi Turull va anunciar que el Govern prendria mesures i es denunciaria tots els fets davant el jutjat de guàrdia.[22]
El col·lectiu de juristes Drets va presentar una querella contra la Guàrdia Civil per falsedat documental que va ser admesa a tràmit. L'Audiència de Barcelona va requerir al jutjat que certifiques aquesta investigació. Els responsables del jutjat no van respondre fins a l'agost de 2018 afirmant, contràriament al que havia publicat prèviament, que el 15 de maig de 2017 el magistrat havia ordenat a la Guàrdia Civil que s'investigués a totes les persones que «poguessin haver intervingut en l'autorització, creació i desenvolupament del web pactepelreferendum.cat».[23][24]
L'agost de 2018 el jutge d'instrucció va demanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que investigués a Pere Aragonès, Josep Maria Jové i Josep Lluís Salvador, tots tres diputats al Parlament de Catalunya i per tant aforats.[25] Al setembre i novembre del mateix any l'alt tribunal va desestimar la imputació de Salvador i Aragonès d'acord amb el parer de la fiscalia.[26] En canvi, el tribunal va apreciar indicis dels delictes de malversació, desobediència i revelació de secrets de Jové i va designar la magistrada Maria Eugènia Alegret per conduir la investigació.[27]
A l'octubre de 2018 va declarar davant aquest jutjat Núria Llorach, presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i els directors del Punt Avui Xevi Xirgo, directe.cat Joan Puig i La Vanguardia Màrius Carol, com a testimonis en relació a la campanya institucional del referèndum de l'1 d'octubre.[28]
El desembre de 2018 van ser citats a declarar com a investigats als directors de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, el director de TV3, Vicent Sanchis, i la directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, Àngels Barberà.[29]
Operació Anubis[modifica]
El 20 de setembre de 2017, dins d'aquesta causa es va ordenar les detencions de 15 alts càrrecs i escorcolls a la diferents seus de la Generalitat.[30] La Guàrdia Civil va escorcollar les seus de d'Economia, Governació, Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, i Treball, Afers Socials i Famílies i diversos domicilis particulars.[31]
Aquesta operació estava destinada a desactivar l'organització del referèndum convocat per l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya.
El mateix dia, la Policia Nacional es va presentar a la seu nacional de la CUP per fer-hi un escorcoll. Com que no van presentar cap ordre judicial d'escorcoll, es va organitzar una resistència pacífica per part de militants i simpatitzants per evitar l'entrada de la policia. Aquesta situació va transcorre durant vuit hores fins que la policia va marxar sense realitzar l'escorcoll ni fer cap detenció.[32]
Aixecament del secret del sumari[modifica]
El 19 d'octubre de 2017 el jutge d'instrucció va aixecar el secret de sumari, tot i que els advocats defensors van denunciar que no se'ls permetia l'accés a tot el sumari al·legant problemes tècnics.[33]
Segons aquests advocats, el sumari era ple d'irregularitats i era, de facto, una causa general contra l'independentisme.[33]
Finalització de la instrucció[modifica]
El dimarts 9 d'abril de 2019 la jutgessa instructora va tancar el sumari amb més de 30 processats per diversos delictes de malversació de desobediència, de falsedat documental, de revelació de secrets i de prevaricació. Entre els acusats hi havia 15 excàrrecs de la Generalitat i els llavors directors de TV3 i Catalunya Ràdio Vicent Sanchis i Saül Gordillo. A més, als acusats de malversació els va imposar una fiança solidària de 5,8 milions d'euros [34][35][36]
Referències[modifica]
- ↑ 324cat «Admesa a tràmit una denúncia contra Santi Vidal per revelació de secrets i delicte informàtic». CCMA.
- ↑ «Un jutge de Barcelona obre una investigació per les declaracions de Santi Vidal». Ara.cat.
- ↑ «Santi Vidal abandona el Senat per no ser un «obstacle per al procés»». NacióDigital.
- ↑ «S'ha mort Ramírez Sunyer, el jutge del 13 que va engegar la repressió contra l'independentisme». [Consulta: 5 novembre 2018].
- ↑ Efe «El jutge de reforç tramitarà el cas de l'1-O fins que hi hagi un nou titular». El Punt Avui.
- ↑ NacióDigital. «Una jutge formada a Barcelona pilotarà la causa del procés al jutjat 13 | NacióDigital». [Consulta: 29 desembre 2018].
- ↑ Ferreres. «La magistrada Alejandra Gil portarà el cas de l'1-O», 28-11-2018. [Consulta: 29 desembre 2018].
- ↑ «La Guardia Civil interroga a funcionarios de la Generalitat por el censo de catalanes en el extranjero» (en castellà). eldiario.es.
- ↑ «Un juez investiga una denuncia contra Santiago Vidal por revelación de secretos y delito informático» (en castellà). eldiario.es.
- ↑ 10,0 10,1 «La Guardia Civil interroga al portavoz de la plataforma por un referéndum pactado con el Estado» (en castellà). eldiario.es.
- ↑ «La Guardia Civil interroga a dos altos cargos de la Generalitat por el referéndum» (en castellà). eldiario.es.
- ↑ Carranco, Rebeca «La Guardia Civil investiga por el referéndum al director de Comunicación del Govern» (en castellà). El País [Madrid], 27-07-2017. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «El Govern denunciarà el jutge i la Guàrdia Civil pels interrogatoris a funcionaris». Ara.cat.
- ↑ Piñol, Àngels «La CUP s'autoinculpa davant del jutge com a coautora del referèndum». EL PAÍS, 17-07-2017.
- ↑ Piñol, Àngels «La CUP se autoinculpa ante el juez como coautora del referéndum» (en castellà). El País [Madrid], 17-07-2017. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «La Guàrdia Civil o el jutjat d'instrucció 13: qui menteix sobre els interrogatoris de l'1-O?». NacióDigital.
- ↑ «El TSJC desmenteix la Guàrdia Civil» (en castellà). e-noticies.cat.
- ↑ «El TSJC desmenteix que investigui els càrrecs de la Generalitat cridats a declarar per la Guàrdia Civil». [Consulta: 21 setembre 2018].
- ↑ Piulachs, X. Miró/M. «Elena i Clotet ja són a la Guàrdia Civil per declarar al voltant de l'1-O - 27 juliol 2017». El Punt Avui.
- ↑ «TSJCat on Twitter». Twitter.
- ↑ «El Govern ve “grave” que no se sepa por orden de quién investiga la Guardia Civil». La Vanguardia.
- ↑ «El Govern denunciará ante el juzgado las “actuaciones premeditadas” contra sus altos cargos». La Vanguardia.
- ↑ «El jutge que va ordenar els registres del 20-S va ocultar mesos abans que ja investigava el referèndum» (en castellà). public.es.
- ↑ «Admesa la querella contra la Guàrdia Civil per falsedat documental en els interrogatoris per l'1-O». NacióDigital.
- ↑ 324cat «El jutge de l'1-O demana al TSJC que investigui Aragonès, Jové i Salvadó». CCMA.
- ↑ 324cat «La fiscalia no veu delicte de desobediència d'Aragonès pels preparatius de l'1-O». CCMA.
- ↑ 324cat «El TSJC no investigarà Pere Aragonès per l'1-O, però sí Josep Maria Jové». CCMA.
- ↑ «La Guàrdia Civil interroga diversos responsables de mitjans de comunicació en relació als anuncis de l'1-O». Arxivat de l'original el 2018-12-29. [Consulta: 29 desembre 2018].
- ↑ «El jutjat número 13 cita com a investigats Vicent Sanchis i Saül Gordillo». [Consulta: 29 desembre 2018].
- ↑ A.-Etxearte, Odei «Cop de l'Estat a la Generalitat - 21 set 2017». El Punt Avui.
- ↑ «La 'operación Anubis' desmonta el referéndum independentista en 20 horas» (en castellà). El Español.
- ↑ «La policia espanyola abandona la seu de la CUP vuit hores després sense haver-hi pogut entrar». [Consulta: 21 setembre 2018].
- ↑ 33,0 33,1 «El sumari del jutge del 13: "Una investigació de la Guàrdia Civil sense control judicial"». [Consulta: 21 setembre 2018].
- ↑ «El jutjat 13 processa trenta persones en la macrocausa contra l'independentisme». [Consulta: 10 abril 2019].
- ↑ «El jutjat 13 processa 30 excàrrecs del Govern per la seva contribució "decisiva" en l'1-O però exculpa Vidal», 09-04-2019. [Consulta: 10 abril 2019].
- ↑ Piulachs, Mayte. «Trenta processats més per l'1-O». [Consulta: 10 abril 2019].