La hermana San Sulpicio (pel·lícula de 1927)
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Florián Rey  |
| Protagonistes | |
| Guió | Ricardo Núñez Lissarrague |
| Fotografia | José María Beltrán |
| Productora | Perseo Films SA |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1927 |
| Durada | 70 min |
| Idioma original | cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema mut |
| Lloc de la narració | Sevilla |
     | |
La hermana San Sulpicio és una pel·lícula muda en blanc i negre del cineasta espanyol Florián Rey de 1927 que va suposar el debut cinematogràfic d'Imperio Argentina.[1]
Sinopsi[modifica]
Gloria, una bella i rica jove andalusa, ingressa en un convent per decisió pròpia per a consagrar-se a la curació de malalts amb la seva alegria i encant personal. Un dia s'enamora de Ceferino Sanjurjo, que va acudir a un balneari per a recuperar-se físicament. Malgrat totes les traves que impedeixen tal relació, tots dos acaben casant-se.
Història[modifica]
La pel·lícula va ser produïda pels germans gallecs Enrique i Ricardo Núñez. Aquests van aprofitar el capital obtingut per la venda d'un bar a la platja madrilenya d'Antón Martín per finançar aquest projecte.
Imperio Argentina havia intentat dedicar-se al cinema a l'Argentina però no havia estat triada per a cap paper. En els anys 20 va viatjar a Madrid, on es va presentar a una prova per a la pel·lícula Malvaloca però tampoc va ser escollida.[2] Va decidir centrar-se en el teatre, on va obtenir grans èxits d'audiència al Teatro Romea de Madrid i al Teatre Eldorado de Barcelona i va rebutjar una oferta de la filial espanyola de la Metro Goldwyn Mayer de marxar a Hollywood per rodar les versions espanyoles de les seves pel·lícules.[3] Aquestes ofertes van ser acceptades per altres artistes, com Catalina Bárcena, Enrique Jardiel Poncela, Rafael Rivelles i Benito Perojo.
Un productor de la pel·lícula de la germana San Sulpicio li va donar el paper a Imperi Argentina després d'una de les seves actuacions i ella va acceptar. Per a poder participar en la pel·lícula degué comptar amb l'aprovació de l'escriptor de la novel·la en la qual es basava, aconseguint ser acceptada. Fins i tot quan s'anava a rodar la versió sonora de la pel·lícula en 1934 l'escriptor el va consentir perquè anava a ser de nou la mateixa actriu.[4]
La pel·lícula va ser rodada a Madrid i Sevilla. A Sevilla ella i la seva família es van allotjar a l'hotel Simón.[5] Malgrat ser una pel·lícula muda, la protagonista cantava per ordre del director per a donar més versemblança a l'actuació.[6]
Durant el rodatge, el director es va enamorar de l'actriu, encara que aquesta no va acceptar mantenir una relació amb ell perquè estava casat amb l'actriu Pilar González Torres.[6] No obstant això, posteriorment Florián Rey i Imperio Argentina sí que van ser parella.
En 1928 l'actriu va rodar una altra pel·lícula en Granada amb el mateix director, titulada Los claveles de la Virgen.
Altres versions[modifica]
Imperi Argentina rodaria la versió sonora d'aquesta pel·lícula en 1934.
Existeix una altra versió, de l'any 1952, dirigida per Luis Lucia Mingarro i protagonitzada per Carmen Sevilla, i a més existeix una versió lliure protagonitzada per Rocío Dúrcal amb el títol de La novicia rebelde estrenada el 1971.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Magdalena Nile del Río y Pedro Manuel Víllora. Imperio Argentina. Malena Clara. Temas de Hoy, 2001.
Enllaços externs[modifica]
Pel·lícules de Florián Rey | ||
|---|---|---|
|  | |
