Laia Tutzó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLaia Tutzó
Biografia
Naixement(ca) Laia Lluïsa Tutzó i Moreno Modifica el valor a Wikidata
9 octubre 1980 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada170 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióregatista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportvela Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportiva470 (vela)
Yngling Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2008Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblaiatutzo.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: laia.tutzo Twitter (X): laiatutzo Instagram: laiatutzo LinkedIn: laiatutzo Olympics.com: laia-lluisa-tutzo Modifica el valor a Wikidata

Laia Lluïsa Tutzó i Moreno, més coneguda com a Laia Tutzó, (Barcelona, 9 d'octubre de 1980)[1] és una ex-regatista catalana, especialitzada en les classes de vela lleugera (470) i Yngling de dues persones.[2]

Trajectòria[modifica]

Membre del Club Nàutic Port d'Aro, al municipi de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà), va entrenar la major part de la seva carrera esportiva sota la tutela d'Eneko Fernández, un dels entrenadors de la federació al dúter.[3]

Tutzó va competir per l'esquadra de vela espanyola, com a membre de la tripulació femenina de classe la 470, als Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 a Pequín. Fent duet amb la quatre vegades olímpica i doble medalla de plata Natàlia Via-Dufresne, com a patrona, van superar sense gaires complicacions els criteris de selecció, amb un avantatge de 82 punts sobre l'altre tàndem format per Marina Gallego i Tamara Echegoyen, i tancar així la representació femenina estatal en classe 470 per als Jocs Olímpics, equiparats al Campionat del Món de l'especialitat, gairebé vuit mesos abans, a Melbourne, Austràlia.[4] El duet de catalanes va entrar a la cursa final amb un parell de marques de subcampiones registrades al llarg de la sèrie, ambdues molt properes a ser les millors marques de la quarta i la novena sèrie, respectivament.[5][6] Tot i això, una costosa penalització, per un incident en el gir de la darrera marca de sobrevent, les va desplaçar fora de la lluita per les medalles i van acabar en desè lloc amb 92 punts.[7][8][9]

Fora de la seva trajectòria olímpica, va ajudar a les germanes Azón, Mónica i Sandra, a consolidar un final esplèndit a la inauguració del Campionat del món d'Yngling de 2002, abans de canviar de tasques i emparellar-se amb Vía-Dufresne i després Gallego al 470.[10]

Referències[modifica]

  1. «Laia Tutzó». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Laia Tutzo». Sports-Reference.com. Sports Reference LLC. [Consulta: 9 abril 2020]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-11-14. [Consulta: 17 març 2021].
  3. Sardina, Pedro. «Medusas como sandías» (en castellà). ABC, 06-08-2008. [Consulta: 8 abril 2020].
  4. «Vía-Dufresne y Tutzó sacan billete para Pekín» (en castellà). Marca, 30-01-2008. [Consulta: 8 abril 2020].
  5. «Australia Take Commanding Lead Into Women's 470 Medal Race» (en anglès). World Sailing, 16-08-2008. [Consulta: 8 abril 2020].
  6. «Aussie 470 Women Rechichi and Parkinson Hit The Front» (en anglès). World Sailing, 13-08-2008. [Consulta: 8 abril 2020].
  7. «Los españoles, quintos» (en castellà). Eurosport, 18-08-2008. [Consulta: 8 abril 2020].
  8. «Women's 470 Pair Rechichi and Parkinson Win Australia's Second Gold» (en anglès). World Sailing, 18-08-2008. [Consulta: 8 abril 2020].
  9. «Beijing 2008: Women's 470 Class» (en anglès). NBC Olympics. Arxivat de l'original el 5 gener 2014. [Consulta: 13 setembre 2013].
  10. «Spain Win Womens Title and Denmark Mens» (en anglès). World Sailing, 27-07-2002. [Consulta: 8 abril 2020].

Enllaços externs[modifica]