Les Diaboliques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:05, 12 abr 2016 amb l'última edició de Pau Colominas (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de pel·lículaLes Diaboliques
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióHenri-Georges Clouzot
Protagonistes
ProduccióFilmsonor
GuióHenri-Georges Clouzot, Jérôme Géronimi, René Masson i Frédéric Grendel, de la novel·la de Pierre Boileau i Thomas Narcejac Celle qui n'était plus
MúsicaGeorges Van Parys
FotografiaArmand Thirard, en blanc i negre
MuntatgeMadeleine Gug Modifica el valor a Wikidata
ProductoraVera Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1955
Durada110 min
Idioma originalfrancès
RodatgeParís Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enShe Who Was No More (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereThriller
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0046911 Filmaffinity: 159554 Allocine: 3732 Rottentomatoes: m/1032980-diabolique Letterboxd: diabolique-1955 Mojo: diabolique55 Allmovie: v13579 TCM: 73044 TV.com: movies/diabolique-1954 TMDB.org: 827 Modifica el valor a Wikidata

Les diabòliques (Les Diaboliques en el seu títol original en francès) és un thriller de l'any 1955 dirigit per Henri-Georges Clouzot i protagonitzat per Simone Signoret i Véra Clouzot.[1]

Argument

L'Institut Delasalle és un selecte col·legi situat als afores de París. Dirigeix el centre Michel Delasalle (Paul Meurisse), convençut metodista de l'autoritat i la disciplina. De fet, el cruel director té aterrit tothom, incloent-hi la seua esposa Christina (Véra Clouzot), malalta del cor. Delasalle manté relacions amb una de les institutrius, Nicole (Simone Signoret), que l'odia. De comú acord, la muller i l'amant decideixen desempallegar-se'n: el maten i llencen el cadàver a la piscina de l'escola. No obstant això, dies després, quan l'encarregat neteja la piscina, el cadàver de Delasalle no hi és.[1]

Context històric i artístic

Aquesta pel·lícula és un incontestable clàssic del cinema criminal francès, símil de comèdia fosca i opressiva sobre un assassinat imperfecte, el qual generarà conseqüències imprevisibles. La trama ideada per Henri-Georges Clouzot esdevé en les claustrofòbiques dependències d'un sòrdid internat de la perifèria de París, àmbit d'atmosfera tabicada i gòtica en el qual té lloc el pacte delictiu entre Simone Signoret i Véra Clouzot. Aquestes interpreten, respectivament, la muller i l'amant d'un ignominiós i despòtic director d'escola (Paul Meurisse), al qual maten en complicitat. Precisament destaca la tensa, macabra i impactant seqüència on les dues humiliades fèmines adormen i fiquen dins d'una banyera el detestable director del col·legi fins a ofegar-lo. Tan asfixiant episodi (comparable amb el de la dutxa de Psicosi -i no només ací s'estableixen paral·lelismes entre Alfred Hitchcock i Henri-Georges Clouzot-) fou molt comentat en el seu temps per alguns crítics que assenyalaren una suggerida relació lèsbica entre les dues assassines. Això suscitaria controvèrsies, la pel·lícula seria titllada d'escandalosa i immoral, cosa que va contribuir a un apoteòsic èxit comercial.[1]

En el setè llargmetratge d'una filmografia breu, Clouzot aviva la flama del suspens, entretalla la respiració de l'espectador, explora les parts amagades de la psicologia humana, qüestiona la doble moral burgesa i, encara que escenificant alguns macabres cops d'efecte, confereix realisme a la pel·lícula. Tot això es perdria en les posteriors adaptacions televisives de la novel·la (el 1974 i el 1993). En opinió d'alguns, és especialment mediocre la versió que Jeremiah S. Chechik va realitzar el 1996, aleshores amb Sharon Stone i Isabelle Adjani de protagonistes.[1]

Frases cèlebres

«
(...) Això és fals, vostè sap que és absolutament fals. Vostè sap que ell no pot tornar, perquè jo el vaig matar. El vaig matar fa cinc dies, senyor. (Christina Delassalle / Véra Clouzot)[1]
»

Curiositats

  • Hom diu que Henri-Georges Clouzot va fer servir peix podrit a Véra Clouzot a fi i efecte d'aconseguir una interpretació genuïna de l'actriu durant el rodatge.[2]
  • La pel·lícula va guanyar notorietat extra cinc anys més tard quan Véra Clouzot va morir sobtadament d'un atac de cor a l'edat de 46 anys (el seu personatge al film patia de problemes cardíacs).[2]
  • L'única música de la pel·lícula té lloc durant els títols de crèdit.[2]
  • La pel·lícula defuig la relació lèsbica entre Christina i Nicole, la qual és òbvia a la novel·la original.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L.. ISBN 9788499754932. Pàg. 130.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Trivia - IMDb (anglès)

Enllaços externs