Lindgrenita
 Lindgrenita | |
|---|---|
 Cristalls de lindgrenita de la mina San Samuel (Xile) | |
| Fórmula química | Cu₃(MoO₄)₂(OH)₂ |
| Epònim | Waldemar Lindgren  |
| Localitat tipus | mina Chuquicamata, districte de Chuquicamata, Calama, El Loa, Regió d'Antofagasta, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.GB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.GB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/G.02 |
| Dana | 48.3.1.1 |
| Heys | 27.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,394Å; b = 14,023Å; c = 5,608Å; β = 98,5° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | verd, verd groguenc |
| Exfoliació | perfecta en {010}, molt pobre en {101} i {100} |
| Fractura | micàcia |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa |
| Color de la ratlla | verd clar |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 4,2 g/cm³ (mesurada); 4,29 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,930 nβ = 2,002 nγ = 2,020 |
| Birefringència | δ = 0,090 |
| Angle 2V | mesurat: 71°, calculat: 50° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1935 |
| Símbol | Lgr |
| Referències | [1] |
La lindgrenita és un mineral de la classe dels sulfats. Va rebre aquest nom l'any 1935 per Charles Palache en honor de Waldemar Lindgren (1860-1939), geòleg suec-nord-americà, professor al Massachusetts Institute of Technology.
Característiques[modifica]
La lindgrenita és un sulfat de fórmula química Cu₃(MoO₄)₂(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són tabulars o en forma de plaques en {010}, de fins a 2 centímetres, mostrant {010}. Poden ser estriats paral·lels a [001], mostrant formes {100}, {021} i altres; poques vegades és acicular, al llarg de [101] amb els contorns quadrats. Es troba també en crostes o massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lindgrenita pertany a «07.GB - Molibdats, wolframats i niobats, amb anions addicionals i/o H₂O» juntament amb els següents minerals: szenicsita, cuprotungstita, UM1999-38-WO:CrV, fil·lotungstita, rankachita, ferrimolibdita, anthoinita, mpororoïta, obradovicita-KCu, mendozavilita-NaFe, paramendozavilita i tancaïta-(Ce).
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral secundari rar que es troba a les zones oxidades dels dipòsits de coure que contenen molibdè. Sol trobar-se associada a altres minerals com: antlerita, molibdenita, powel·lita, brochantita, crisocol·la, òxids de ferro i quars.[2] Va ser descoberta l'any 1935 a la mina Chuquicamata, al districte de Chuquicamata, a Calama (Regió d'Antofagasta, Xile).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lindgrenita |
- ↑ «Lindgrenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 juliol 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Lindgrenite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 4 juliol 2016].