Llengües diola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengües diola
Tipuscontinu dialectal Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants3 milions
Autòcton deCasamance
EstatGuinea Bissau Guinea Bissau
Senegal Senegal
Gàmbia Gàmbia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües atlàntiques
llengües atlàntiques del nord
llengües bak Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologjola1264 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües diola són un continu dialectal parlat a Senegal (1,2 milions), Gàmbia (1,2 milions) i Guinea Bissau (800.000 parlants). Pertany a la branca bak de la família de les llengües nigerocongoleses.[1]

Llengües[modifica]

Les branques principals del diola propi i en certa manera del diola central no són mútuament intel·ligibles. Les principals varietats són:

Bayot[modifica]

El bayot, parlat al voltant de Ziguinchor, és gramaticalment diola a part d'un sistema pronominal no diola, però potser la meitat del seu vocabulari no és diola i fins i tot no atlàntic. Podria ser una llengua aïllada amb una relexificació substancial del diola. En qualsevol cas, és clarament diferent de les altres parles diola.

Referències[modifica]

  1. diola nuclear a glottolog.

Bibliografia[modifica]

  • Christian Sina Diatta, Parlons jola - Langue et culture diolas, L'Harmattan, 1998, ISBN 2-7384-7169-2
  • Paul Diédhiou, « L'identité joola en question : La bataille idéologique du MFDC pour l'indépendance ». Édition Karthala, 2011.
  • Pierre-Marie Sambou, Diola Kaasa esuulaalur : Phonologie, morphophonologie et morphologie, Dakar, Université de Dakar, 1979, 211 p. (Thèse de 3è cycle)
  • Pierre-Marie Sambou et J. Lopis, « Le trait atr et ses manifestations en joola et en noon », Bulletin de l'IFAN, 1981, vol. 43, série B, numéro 1/2, p. 203-214
  • Pape Chérif Bétrand Akandijack Bassène, « Histoire authentique de la Casamance ». Édition Injé Ajamaat / La Brochure, 2011.
  • R.P. Édouard Wintz, Dictionnaire français-dyola et dyola-français, précédé d'un essai de grammaire, Elinkine, Paris, 1909, 190 p. (réimprimé en Angleterre, Gregg Press Ltd en 1968)

Enllaços externs[modifica]