Lluís Claret i Serra
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 març 1951  (73 anys)Andorra la Vella |
| Activitat | |
| Ocupació | violoncel·lista |
| Instrument | Violoncel |
| Família | |
| Pare | Andreu Claret i Casadessús |
| Germans | Joan Claret i Solé, Andreu Claret i Serra i Gerard Claret i Serra |
Premis
| |
   | |
Lluís Claret i Serra (Andorra la Vella, 10 de març de 1951) és un violoncel·lista andorrà, fill de l'empresari i polític Andreu Claret i Casadessús, i la Maria Serra. És germà del violinista Gerard Claret i Serra, del periodista Andreu Claret i Serra i del defensor de la cultura catalana a França Joan Claret i Solé. Pau Casals i Defilló, íntim amic del seu pare, fou el seu padrí.[1]
Fill d'una família d'exiliats catalans,[2] s'inicià al món de la música a l'Escola de Música del mestre Isidre Marva Palau, una filial del Conservatori del Liceu, situada a La Seu d'Urgell.[3] Va estudiar violoncel amb Enric Casals i Defilló, Sants Sagrera, Josep Trotta, Radu Aldulescu, Bernhard Greenhouse, Eva Janzer i György Sebök[2] i va ser un dels fundadors del Quartet Ciutat de Barcelona.[4] Debutà al Palau de la Música Catalana l'any 1968, juntament amb el seu germà, de la mà d'Antoni Ros Marbà.[5] El 1972 debutà com a solista amb el Concert per a violoncel i orquestra.[5] És membre fundador de l'Escola de Música de Barcelona, on desenvolupa una activitat pedagògica.[6]Ha estat professor del Conservatori d'Andorra, de Barcelona, de Bolonya i de Toulouse.[2]
El 1993 va enregistrar per a Auvidis Valois la integral de les suites de Bach per a violoncel sol, que posteriorment va interpretar al Teatre Nacional de Catalunya el 1997. El 1996 va estrenar a Barcelona Elegía, de Joan Guinjoan. El 2007 va fundar el Berlín Trio amb la violinista Christiane Edinger i el pianista Klaus Hellwig.
Reconeixements[modifica]
Ha guanyat el premi Beethoven del Concurs Internacional Gaspar Cassadó (a Florència el 1973) i els primers premis dels concursos internacionals de Bolonya (1975), Pau Casals de Barcelona (1976) i Mstislav Rostropovič de La Rochelle (1977).[2] També ha estat solista convidat a les orquestres National Symphony Orchestra, Orquestra Filharmònica de Moscou, English Chamber Orchestra o l'Hungaria Philharmonia, entre d'altres. També va rebre la Creu de Sant Jordi el 1996.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Sancliment, Martí «Lluís Claret: “El violoncel és la meva veu”». Núvol.cat, 25-06-2014 [Consulta: 26 juny 2014].
- ↑ VALLRIBERA MIR, Manuel «Pere Vallribera i el triangle musical Andorra-Barcelona-Prada». Portella. Andorra, lletres, arts, núm. 6, Primavera 2013, pàg. 40-41.
- ↑ «Festivals de Meritxell». Informacions, 20-09-1981, pàg. [53-54].
- ↑ 5,0 5,1 «Lluís i Gerard Claret 50 anys de carrera artística». Arxius Lluís i Gerard Claret. [Consulta: 12 novembre 2021].
- ↑ VALLS, Àlvar. Diccionari enciclopèdic d'Andorra. 1a edició. Andorra: Fundació Crèdit Andorrà, 2006, p. 117. ISBN 978-99920-1-629-9.
Enllaços externs[modifica]
- Web oficial de Lluís Claret. [Consulta: 14 de desembre de 2021]
- Els violoncels de Lluís Claret. Reportatge emès al programa 'El taller del lutier' de Catalunya Música (2017) [Consulta: 13 de juliol del 2018]
.svg)