Lobaria pulmonaria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lobaria pulmonaria[1][2]
Manca una imatge
Estat de conservació
Amenaçat
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Ascomycota
Classe: Lecanoromycetes
Ordre: Peltigerales
Família: Lobariaceae
Gènere: 'Lobaria'
Espècie: ''L. pulmonaria''
Nom binomial
Lobària pulmonària[1]
L. (Hoffm.) (1796)

La lobària pulmonària (del llatí lobus, lòbul, grilló, l'extrem inferior de l'orella. I el sufix, també del llatí, –aria, que indica connexió o possessió, pel tal·lus foliós i lobat d'aquesta espècie) es denomina d'aquesta manera per la gran semblança de la superfície del seu tal·lus amb els lòbuls pulmonars.

És un gran liquen epifític, compost per la simbiosi d'un fong ascomicet, una alga verda i un cianobacteri, o sigui, que forma una simbiosi amb els tres regnes biològics. El fong rep el nom de micobiont i el component fotosintètic, en aquest cas l'alga verda, rep el nom de fotobiont.[3] És sensible a la contaminació atmosfèrica: n'ha disminuït el nombre d'individus i es considera una espècie amenaçada.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Detall del tal·lus

És un liquen foliós i el tal·lus té l'aspecte de fulla. El seu color és verd.

Port i dimensions[modifica | modifica el codi]

El còrtex, la capa exterior protectora que es troba en la superfície del tall, es pot comparar amb l'epidermis d'una planta verda. El tal·lus és, generalment, d'uns 5 a 15 centímetres de diàmetre i 7 centímetres de llarg. Els lòbuls que presenta poden arribar fins a dos centímetres de ample.

Òrgans vegetatius[modifica | modifica el codi]

La formació d'un tal·lus amb estructura complexa és la principal característica dels líquens. El tal·lus que es desenvolupa en la major part dels líquens està estratificat internament. Consta de diverses capes ordenades: còrtex superior, capa del fotobiont, medul·la i còrtex inferior.

La lobària pulmonària és un liquen foliaci. És de forma laminar amb la cara inferior diferenciada. Estan adherits parcialment al substrat, per la qual cosa es poden separar d'aquest sense destruir-los. Capten l'aigua tant del substrat com de l'atmosfera. Presenta rizines, uns òrgans de fixació, simples o ramificats, que sorgeixen del còrtex o de la mateixa medul·la.

Un altre òrgan apendicular d'aquesta espècie són els cefalòpodis, estructures delimitades que estan constituïdes per una alga cianobacteri diferent a la que compon el tal·lus principal. La seva funció cabdal és la fixació de nitrogen.

Les fulles són grans i desiguals i en la seva superfície es poden observar unes depressions. El color varia segons la zona en la qual es troba: si està en una zona humida adquireix un color verd, mentre que si es troba en un terreny sec és d'un color més marronós. Quan ens apropem als extrems d'aquesta planta, els lòbuls es van fent més petits i estrets.

Presenten pèls, formats pels extrems lliures de les hifes del còrtex o per la medul·la. Apareixen principalment en la cara interna i serveixen per a captar la humitat.

Òrgans reproductors[modifica | modifica el codi]

La lobària pulmonària té l'habilitat de reproduir-se asexualment i sexualment.

  • La reproducció asexual és per fragmentació del liquen. Els dos simbionts actuen de forma que afavoreixen la dispersió del liquen i actuen com diàspores vegetatives. Els òrgans de la reproducció asexual són els soredis i isidis.
  • Quant a la reproducció sexual, només es produeix pel fong, ja que les algues que viuen en simbiosi només es reprodueixen vegetativament. Es reprodueixen per espores que poden madurar durant tot l'any. Els òrgans reproductors són bastant complexos i solen trobar-se agrupats en forma de discs denominats apotecis. Les espores són fàcilment alliberades en l'aire.

S'ha determinat que el mode predominant de reproducció de la L. Pulmonaria és la dispersió del soredi i l'isidi, els òrgans reproductors asexuals. Com es tracta d'un liquen, no és correcte parlar d'època de floració, ja que no té pas flors.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

S'estén per Europa, Àsia, Amèrica del Nord i Àfrica, i prefereix hàbitats pantanosos amb molta pluja, especialment àrees costaneres.

Creix als arbres, o als troncs dels arbres ja talats i per terra. Es cria en tot tipus de boscos, encara que és més freqüent trobar-la entre roures i faigs.

Quant a la seva distribució al Principat, es troba per tota la Comunitat Catalana, encara que és més freqüent a la zona nord que al sud.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Part utilitzada[modifica | modifica el codi]

La part utilitzada és el tal·lus i les espores, ja que com es troben durant tot l'any es poden recol·lectar en qualsevol època.

Composició química[modifica | modifica el codi]

Té principis amargs, a causa de l'àcid estictínic (d'estructura pròxima a l'àcid cetràric).

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

És utilitzada per a:

  • Anorèxia, gastroenteritis, dispèpsies hiposecretores, discinèsies hepatobiliars, úlceres gastroduodenals.
  • Externament: abscessos, ferides i cremades.

Poden produir una sèrie d'efectes secundaris. Els principis amargs indueixen a un augment de la secreció cloropèptica, per la qual cosa, per al tractament de les úlceres gastroduodenals, es recomana associar-la a drogues demulcents, com ara l'arrel del malví.

Accions farmacològiques i propietats[modifica | modifica el codi]

Als principis amargs, podem atribuir-ne l'acció aperitiva, eupèptica, colagoga i antiemètica, bacteriostàtica i antifúngica. Als mucílags, encara que presents en poca quantitat, els podem atribuir una acció demulcent i balsàmica.

Altres usos[modifica | modifica el codi]

  • Per a fer un tint taronja.
  • Perfumeria.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]