Luis Arellano Dihinx

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:38, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaLuis Arellano Dihinx

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 juliol 1906 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 maig 1969 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat a les Corts de la República
28 de desembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
CircumscripcióNavarra
  Procurador en Corts
14 de maig de 1952 – 15 de novembre de 1967
ApartatDesignats pel Cap d'Estat
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, voluntari requeté Modifica el valor a Wikidata
PartitBloc de Dretes Modifica el valor a Wikidata
Premis

Luis Arellano Dihinx (Saragossa, 1906 - Pamplona, 1969) fou un advocat i polític carlí espanyol.

Fou delegat nacional de les Joventuts Tradicionalistes de Navarra al maig de 1934, amb evidents dots d'orador. Va ser detingut en l'època de la Segona República Espanyola quatre vegades, passant llargues temporades a la presó. Va ser diputat a Corts a les eleccions de novembre de 1933 i en febrer de 1936 pel Bloc de Dretes.[1]

A l'inici de la Guerra Civil va pertànyer a la Delegació de Qüestions socials adscrita a la Junta Central Carlina de Guerra de Navarra. Voluntari requeté amb el grau de capità en la guerra. Va ser component del primer Secretariat de FET y de las JONS, constituït el 22 d'abril de 1937. Conseller en el I Consell Nacional de FET y de las JONS l'octubre de 1937. Sotssecretari del Ministeri de Justícia d'Espanya sota el mandat del comte de Rodezno Tomás Domínguez Arévalo en el primer govern de Francisco Franco al gener de 1938. D'ideologia molt pròxima al comte de Rodezno el febrer de 1946 va marxar amb ell a Estoril per a oferir la seva adhesió a Joan de Borbó, encara que va rectificar en 1957. Va ser procurador en Corts des de 1952 fins a la seva mort.

Referències

Bibliografia