Lutetia Parisiorum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Lutètia (motocicleta)».

Lutetia Parisiorum (Λουκοτεκία) fou una ciutat de la Gàl·lia al limít entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena. La ciutat és esmentada per primer cop per Juli Cèsar, i és la predecessora de París, la capital actual de França.

Que el 53 aC hi va celebrar una reunió amb caps gals, i l'esmenta sempre com Lutetia Parisiorum. A les operacions del 52 aC diu que era una illa al Sequana (Sena).

Quan Cèsar preparava l'atac a Gergòvia (52 aC) va enviar a Tit Labiè amb quatre legions contra els parisis i els sènons. Labienus va avançar de d'Agedincum seguint el Sena i el cap gal camulogè l'esperava a una zona de maresmes per impedir-li creuar el riu i Labiè, al no poder creuar per la zona de maresmes va sortir del camp de nit i va retornar a Melodunum (Melum) una ciutat dels sènons, i es va apoderar de la ciutat i de 50 vaixells i llavors va marxar contra Lutècia. Quant ja la tenia a la vista els gals la van incendiar i van destruir els ponts i es van col·locar a la riba del Sena deixant a Labiè al mig. Coneguda la derrota de Cèsar a Gergòvia, els bel·lòvacs es van unir als sènons i van atacar també a Labiè que es va poder retirar cap a Melodunum. Després va poder rebutjar l'atac dels gals i es va poder retirar cap a Agedincum.[1]

Finalment la ciutat va agafar el nom del poble i es va dir Civitas Parisiorum. Zosimus l'esmenta com Parisium. Els romans hi tenien una base fluvial. L'antiga ciutat a l'illa dins el Sena és la moderna Cité, i tenia al costat una altra illa on és avui Notre Dame. Les dos illes no van quedar unides fins al segle XVI. El nom va acabar convertit en París a l'alta edat mitjana.

Sota domini romà fou una petita ciutat, que Ammià qualifica de castell (no li dóna el títol de ciutat) i Zosimus i Julià la defineixen com a "petita ciutat". Julià l'Apòstata hi fou proclamar emperador el 359 aC.

A finals del segle V fou ocupada pels francs i el 508 Clodoveu la va convertir en la seva capital.

Lutècia també té una certa fama per aparèixer amb alguna freqüència en els Àlbums d'Astèrix. És, per exemple, la ciutat del cosí de l'Obèlix (l'Amèrix), dels traficants de falç d'or, la ciutat on vivien en el seu passat els venedors de vins de l'escut Avern (entre ells l'Alàmbix), etcetra.

Les restes romanes són molt minses.

Referències[modifica | modifica el codi]

Coord.: 48° 51′ N, 2° 21′ E / 48.85°N,2.35°E / 48.85; 2.35