Mónica Kräuter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMónica Kräuter

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1967 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat Simón Bolívar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Simón Bolívar Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): mkrauterusb Modifica el valor a Wikidata

Mónica Kräuter (1967)[1] és una química i professora veneçolana de la Universitat Simón Bolívar.

Kräuter va guanyar notorietat durant les protestes en Veneçuela de 2017 a causa del seu estudi de les bombes de gas lacrimogen i els seus consells de com protegir-se contra el gas.

Biografia[modifica]

Mònica Kräuter es va graduar com química de la Universitat Simón Bolívar el 1993, amb un màster en química i medi ambient el 2000, i ha estat professora de la universitat en el Departament de Sistemes i Processos.[2][3][4] El 2014 va publicar un estudi en el qual es van analitzar milers de bombes de gas lacrimogen disparades per les autoritats veneçolanes durant les protestes d'aquest any. Com a resultat de les seves troballes, que concloïen que el gas en qüestió podia ser fatal, va rebre desenes de trucades per telèfon amenaçadores i visites de les forces de seguretat.[5]

Ha explicat que la majoria dels cartutxos utilitzen el component principal de gas CS, subministrat pel Còndor del Brasil, que reuneix els requisits de la Convenció de Ginebra, però que el 72% dels gasos lacrimògens utilitzats estaven caducats i altres recipients produïts a Veneçuela per CAVIM no mostren etiquetes o dates de caducitat adequades. Kräuter assenyala que el gas lacrimogen caducat «es descompon en cianur, fosgen i nitrats que són molt perillosos».[6] Kräuter ha advertit contra l'ús de vinagre per neutralitzar els efectes dels gasos lacrimògens ja que és un àcid, indicant l'ús de bicarbonat de sodi o antiàcids com ara Maalox al seu lloc.[7]

En 2018 va aparéixer a la llista d'Americas Quarterly com una de les 10 persones que (algun dia) reconstruiran Veneçuela.[5]

Referències[modifica]

  1. «3ª edición: ¡Conociendo a la Prof. Mónica Krauter!» (en castellà). CEIP USB, 26-12-2015.
  2. «La científica Mónica Krauter explica qué son las bombas lacrimógenas y qué efectos tienen sobre la salud» (en castellà). Verde la Tierra, 20-05-2017.
  3. Pilato, Elsa «Mónica Krauter: “La represión es cada vez más cruel”» (en castellà). USBnoticias, 20-06-2017. Arxivat de l'original el 2017-11-07 [Consulta: 14 agost 2020].
  4. Duarte, Mónica «Integrantes de las fuerzas de seguridad son “los más expuestos” a tóxicos de las lacrimógenas» (en castellà). La Razón.
  5. 5,0 5,1 Krygier, Rachelle; Zúñiga, Mariana «10 People Who Will (One Day) Rebuild Venezuela: The Educator» (en castellà). Americas Quarterly.
  6. «Bombas lacrimógenas que usa el gobierno están vencidas y emanan cianuro (+ recomendaciones)» (en castellà). La Patilla, 08-04-2017. Arxivat de l'original el 2017-04-10 [Consulta: 14 agost 2020]. Arxivat 2017-04-10 a Wayback Machine.
  7. «Prof USB Mónica Kräuter, Cómo reaccionar ante las bombas lacrimógenas» (en castellà). Tururutururu, 26-05-2017. Arxivat de l'original el 2019-07-28 [Consulta: 14 agost 2020].

Enllaços externs[modifica]