Colin Maclaurin
 Colin Maclaurin (1698–1746) |
|
| Naixement | 1698 Kilmodan, Cowal, Argyll, Escòcia |
|---|---|
| Mort | 14 de juny de 1746 Edinburgh, Escòcia |
| Residència | Escòcia |
| Ciutadania | United Kingdom |
| Nacionalitat | Escocès |
| Etnicitat | Escocès |
| Camp | Matemàtic |
| Institucions | Universitat d'Aberdeen Universitat d'Edinburgh |
| Universitat | Universitat de Glasgow |
| Estudiants notables |
Robert Adam |
| Treball(s) | Fórmula d'Euler–Maclaurin Desigualtat de Maclaurin sèries de Maclaurin Prova integral per la convergència |
| Premis importants | Académie des Sciences, Grand Prize |
Colin Maclaurin (Febrer de 1698 – 14 de juny de 1746) va ser un matemàtic escocès amb grans contribucions en geometria i àlgebra. Les sèries de Maclaurin, un cas especial de les sèries de Taylor, reben aquest nom per ell.
Degut a canvis en l'ortografia des del seu temps (el seu nom s'escrivia com "M'Laurine"[1]), el seu nom alternativament s'escriu MacLaurin.[2] En el gaèlic escocès el seu només "Cailean MacLabhruinn", l qual és literalment 'Colin, el fill de Laurence.'[3]
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Maclaurin nasquè a Kilmodan, Argyll. El seu pare era eclesiàstic Reverend i Minister de Glendaruel com que el seu pare morí quan Colin era un infant, va ser educat pel seu oncle, el Reverend Daniel Maclaurin, minister de Kilfinnan.
Als onze anys, Maclaurin entrà a la Universitat de Glasgow. Es graduà tres anys més tard amb la tesi L'energia de la gravetat, als 19 anys passà a ser professor de matemàtiques al Marischal College de la Universitat d'Aberdeen. Va tenir el rècord de ser el professor més jove fins el març del 2008, quan oficialment es va donar aquest rècord a Alia Sabur.[4]
En les vacances de 1719 i 1721, Maclaurin anà a Londres on va ser rebut per Sir Isaac Newton, Dr. Hoadley, Dr. Samuel Clarke, Martin Folkes, i altres filòsofs eminents. Va ser admès com a membre de la Royal Society.
El 1722, viatjà al continent europeu com tutor de George Hume, el fill d'Alexander Hume, a la Lorena va escriure le seu assaig sobre la Percussió del Cossos, amb el qual guanyà el premi de la Royal Academy of Sciences el 1724.
El 1725, Newton el va recomanar per a un lloc dins la Universitat d'Edinburgh on Maclaurin passà la resta de la seva vida
Contribucions a les matemàtiques [modifica]
Encara que les Sèries de Taylor eren conegudes abans per Newton i Gregory, i en casos especials per Madhava of Sangamagrama a l'ïndia del segle XIV, Maclaurin les atribuí a Taylor en el seu treball.[5] El 1742 va trobar la fórmula que relaciona la velocitat de rotació d'una esfera autogravitant amb el seu aplanament. Per a deduir-la va considerar l'equilibri hidrostàtic entre dues columnas de líquid, una polar i l'altra equatorial, que conflueixen en el centre de la Terra.
El 1748, pòstumament, es va publicar Treatise of Algebra. En aquest tractat usà determinants per a resoldre equacions de quatre incògnites. Dos anys després aques mètode va ser popularitzat per Gabriel Cramer com a Regla de Cramer.
Algunes obres [modifica]
- Geometria Organica - 1720
- De Linearum Geometricarum Proprietatibus - 1720
- Treatise on Fluxions - 1742 (763 pàgines en dos volums. La primera exposició sistemàtica dels mètodes de Newton.)
- Treatise on Algebra - 1748
- Account of Newton's Discoveries - Incompleta en el moment de la sevamort i publicada el 1750
Referències [modifica]
- ↑ "Colin Maclaurin: A Biographical Note" by Robin Schlapp (6 December 1946). (Note that the quotation in «Turnbull lectures on Colin Maclaurin». has been altered.)
- ↑ http://www.m-a.org.uk/docs/library/2064.pdf
- ↑ http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Extras/Turnbull_Maclaurin_1.html Turnbull lectures on Colin Maclaurin (4 February 1947), Part I
- ↑ David McNeill. «University appoints world's youngest professor». The Independent, 2008-05-01.
- ↑ «Neither Newton nor Leibniz – The Pre-History of Calculus and Celestial Mechanics in Medieval Kerala». MAT 314. Canisius College. [Consulta: 2006-07-09].
Fonts [modifica]
- Anderson, William, The Scottish Nation, Edinburgh, 1867, vol.VII, p. 37.
- Ball, W. W. Rouse. A Short Account of the History of Mathematics. 4th, 1908, p. 384–387 [Consulta: 20 gener 2008].
- «Overview of Colin Maclaurin». Gazetteer for Scotland. University of Edinburgh School of GeoSciences. [Consulta: 2008-01-20].
- Friedman, Erich. «Colin Maclaurin». Periodic Table of Mathematicians. Stetson University. [Consulta: 2008-01-20].
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Colin Maclaurin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.
- Sageng, Erik, 2005, "A treatise on fluxions" in Grattan-Guinness, I., ed., Landmark Writings in Western Mathematics. Elsevier: 143-58.
- Tweddle, Ian. «The prickly genius—Colin Maclaurin (1698–1746)» (PDF). The Mathematical Gazette. Mathematical Association [[[Leicester]]], vol. 82, 495, November 1998, p. 373–378. DOI: 10.2307/3619883. JSTOR: 3619883 [Consulta: 20 gener 2008].
- Grabiner, Judith. «Was Newton's Calculus a Dead End? The Continental Influence of Maclaurin's Treatise of Fluxions» (PDF). The American Mathematical Monthly. Mathematical Association of America, vol. 104, 5, May 1997, p. 393–410. DOI: 10.2307/2974733. JSTOR: 2974733.
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colin Maclaurin |
- Bruce A. Hedman, "Colin Maclaurin's quaint word problems," College Mathematics Journal 31 (2000), 286-288.
- Plantilla:Cite books
