Maria Mariné i Mariné

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaria Mariné i Mariné
Biografia
Naixement1910 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1984 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de Bibliotecàries Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductora, bibliotecària, escriptora Modifica el valor a Wikidata

Maria Mariné i Mariné (Barcelona, 19101984), fou una traductora, bibliotecària i escriptora catalana.[1]

Formada a l'Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat entre el 1926 i el 1929,[2] estudià l'italià per influència d'Eduard Toda, que col·laborava amb l'Escola i que havia fet estada a Sardenya.[3] Mariné traduí al català la novel·la Ànimes honrades (Anime onesti), de l'escriptora sarda i premi Nobel de Literatura Grazia Deledda (Ed. Catalònia, Biblioteca Literària, 1931).[4] Autora d'una novel·la, La venus escabellada, dels anys trenta, que restà inèdita,[3] el resultat de la guerra civil interrompé la seva carrera de bibliotecària i d'escriptora i traductora en català.[4] Als anys quaranta i cinquanta, durant el franquisme, col·laborà amb l'editorial Juventud, on es publicaren textos i traduccions seves al castellà, tot i que sense constància del seu nom.[5] Amb el seu marit, Josep Hernàndez Peralta, traduí al castellà obres de teatre de Carlo Goldoni (El abanico, Los enamorados i Un curioso accidente) per a la col·lecció Crisol de l'editorial Aguilar.[5] Durant anys recopilà material lexicogràfic per al diccionari català-italià que projectava publicar, documentació que abans de morir cedí a Enciclopèdia Catalana.[2][6]

Públicament no hi ha hagut constància de les dades personals i de la trajectòria de Maria Mariné fins a la recerca duta a terme per Lluïsa Julià i Neus Soler (Serra d'Or, juny de 2018).[7]

Referències[modifica]

  1. Julià - Soler, 2018, pàg. 22.
  2. 2,0 2,1 Julià - Soler, 2018, pàg. 23.
  3. 3,0 3,1 Julià - Soler, 2018, pàg. 24.
  4. 4,0 4,1 Julià - Soler, 2018, pàg. 25.
  5. 5,0 5,1 Julià - Soler, 2018, pàg. 26.
  6. V. pròleg de Rossend Arqués i Corominas al Diccionari català-italià d'Enciclopèdia Catalana, de 1992.
  7. Julià - Soler, 2018.

Bibliografia[modifica]