Mas Pere Gali
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica arquitectura del Renaixement arquitectura popular | |||
| Altitud | 87 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cornellà del Terri (Pla de l'Estany) | |||
| Localització | Veïnat de Can Geli, Santa Llogaia del Terri | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 15134 | |||
.jpg)
Mas Pere Gali és una masia gòtica de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
.jpg)
Edifici rectangular, desenvolupat en planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants acabada amb una important barbacana construïda amb bigues de fusta que corona la façana principal. Les parets portants són de maçoneria, arrebossada a la façana. A les cantonades hi ha carreus.[1]
A la planta baixa hi ha dues portes d'accés, una en forma d'arc de mig punt construït amb dovelles i carreus en els brancals, i una altra porta emmarcada amb carreus i llinda de pedra d'una sola peça. En el primer pis hi ha una finestra amb carreus emmotllurats i guardapols amb suports en forma de petxina, i altres dues finestres emmarcades amb carreus cisellats. Les tres finestres presenten ampits emmotllurats que descansen sobre carreus de pedra. Els sostres interiors són fets amb cairats de fusta, i la coberta amb cairats, llates i canyissat.[1]
Història[modifica]
A la clau central de la porta dovellada hi ha cisellada una orla, la data de 1586 i el nom de MICEL CADAVAL. A la llinda de la finestra del primer pis hi figura la inscripció: "QIT.PAX.INTRA NTI.BONA.QV / OQVE.MORANTI 1586".[1] A la llinda de la porta dintellada hi figura l'any: 1793.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mas Pere Gali |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mas Pere Gali». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 setembre 2017].