Mazeppa (Liszt)
| Forma musical | poema simfònic  |
|---|---|
| Compositor | Franz Liszt |
| Data de publicació | 16 abril 1854 |
  | |
Mazeppa, S.100, és un poema simfònic compost per Franz Liszt el 1851. És el número 6 del seu cicle de tretze Poemes simfònics escrits durant el període a Weimar.[1] Narra la història d'Ivan Mazepa, que va seduir a una noble dama polonesa, per la qual cosa va ser amarrat nu a un cavall salvatge que el va transportar a Ucraïna. Allí, va ser alliberat pels cosacs i el van nomenar el seu hetman.
El mateix personatge havia inspirat a Victor Hugo a Els Orientals i a Lord Byron.
L'obra es va estrenar en el Teatre de la cort de Weimar el 16 d'abril de 1854.
Estructura[modifica]
El compositor segueix la narrativa d'Hugo per descriure el viatge de l'heroi a través de les vastes estepes en el primer moviment. La secció de cordes interpreta el tema principal, que es transforma i distorsiona amb sis cops dels timbals, que evoquen la caiguda del genet.[2] Després d'un silenci, les cordes, el fagot i la trompa solista expressen la sorpresa de l'accidentat, ressuscitat per les trompetes en Allegro marziale. Els cosacs col·loquen a Mazeppa al capdavant del seu exèrcit (s'escolta una marxa) i el tema de l'heroi es trenca per acabar en la glòria.
Referències[modifica]
- ↑ Searle, 1970.
- ↑ Tranchefort, 1998, p. 903.
Bibliografia[modifica]
- Searle, Humphrey. «The Orchestral Works». A: Alan Walker. Franz Liszt: The Man and His Music. Nueva York: Taplinger Publishing Company, 1970. ISBN 0-8008-2990-5.
- Tranchefort, François-René. Guia da Música Sinfónica. 1.ª. Lisboa: Gradiva, 1998. ISBN 9-726-62640-4.