Memorial Bikernieki

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Memorial Bikernieki
Biķernieku memoriāls
Imatge
Vista del memorial
Dades
TipusCementiri militar
ArquitecteSergeys Rizhs
Construcció1986 - 30 de novembre de 2001
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRiga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiga, Letònia
Map
 56° 57′ 47″ N, 24° 12′ 37″ E / 56.96297°N,24.21033°E / 56.96297; 24.21033

Memorial Bikernieki (en letó: Biķernieku memoriāls), és un monument en honor dels caiguts a de l'Holocaust víctimes de la Segona Guerra Mundial en el bosc Bikernieki, a la vora de Riga, Letònia. El bosc Bikernieki és el lloc més gran dels assassinats en massa durant l'Holocaust a Letònia amb dos territoris commemoratius que abasten més de 80.000 metres quadrats i té enterrats al voltant de 20.000 víctimes.

Història[modifica]

El monument va ser planejat i va començar la construcció el 1986, però es va endarrerir després que Letònia va declarar la seva independència el 1991. La construcció va ser continuada l'any 2000 per l'Organització Alemanya per a la Conservació de Cementiris dels Caiguts de Guerra, amb l'ajut de les organitzacions letones locals i diverses ciutats alemanyes. Va ser finançat en la seva majoria pel govern i organismes alemanyes, el Fons Estatal d'Àustria, i les donacions de ciutats involucrades. Va ser dissenyat per l'arquitecte Sergey Rizh que va treballar durant quinze anys, dient que era: la seva «obligació humana», dedicar la seva carrera a aquest projecte. Va obrir el 30 de novembre de 2001.[1][2]

Recepció[modifica]

L'arquitecte Sergey Rizh va explicar que va tractar de mostrar la idea del monument amb un «llenguatge concís de les formes arquitectòniques».[3] El seu objectiu era abastar el terreny circumdant en línia amb l'art contemporani.[4] L'historiador d'art Solvita Krese el va anomenar com un projecte reeixit i va elogiar el disseny per evitar l'exageració del tema en qüestió. També va assenyalar que el memorial encaixa bé amb el terreny. L'arquitecte Ausma Skujiņa va comentar que el projecte va ser un èxit entre moltes d'altres obres menys reeixides. Va recalcar en el seu caràcter positiu i com el memorial «reconcilia amb el dolor i l'ho unifica.»[4] Winfried Nachtwei ho va descriure com «la primera del seu tipus a Europa de l'Est».[5]

Referències[modifica]

  1. «Memoriāls Biķernieku mežā» (en anglès). Council of the Jewish Communities of Latvia. Arxivat de l'original el 2011-10-07. [Consulta: 26 gener 2015].
  2. Nagle, Gunita «Cilvēcisks pienākums» (en letó). Diena [Riga], 30-11-2001 [Consulta: 26 gener 2015].
  3. Ватолин, Игорь «ru:Мемориал жертвам нацистского террора в Бикерниеки строят немцы» (en rus). Час (Chas) [Riga], 14-08-2000. Arxivat de l'original el 2012-03-23. ISSN: 1407-6640 [Consulta: 26 gener 2015].
  4. 4,0 4,1 Rupenheite, Ieva. «Lūgšanas Biķerniekos» (en letó), 29-11-2001. Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 26 gener 2015].
  5. Nachtwei, Winfried. «60 Jahre danach: Einweihung der Gedenkstätte Riga-Bikernieki – Erinnerung an Ermordete bekommt Ort und Gesicht» (en alemany), desembre 2001. [Consulta: 26 gener 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Memorial Bikernieki