Mercè Foradada i Morillo
 Mercè Foradada i Morillo el 2014  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 gener 1947 (77 anys) Barcelona |
 Regidora de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú | |
| 2003 – 2007 | |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptora |
| Obra | |
| Primeres obres | En el prestatge |
| Lloc web | merceforadada.blogspot.ch |
Mercè Foradada i Morillo (Barcelona, 16 de gener de 1947) és una escriptora catalana que va exercir durant la seva vida professional de professora de llengua catalana. En el seu corpus creatiu, els personatges principals majoritàriament són dones.[1][2]
Nascuda a Barcelona, ha estat molt vinculada a Vilanova i la Geltrú, ciutat on passà la seva infantesa i on viu des de 1997. Mestra i Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit de professora de llengua i literatura catalanes a diverses escoles i instituts, els tretze últims de la seva activitat professional a l'IES Lluch i Rafecas, de Vilanova. Va ser regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú durant la legislatura 2003-2007.[2]
La seva primera obra publicada va ser En el prestatge i es va editar el 2002, després de guanyar el premi Donna 2001 amb la novel·la.[3] Aquesta primera obra, segons reconegué l'autora, té alguns trets autobiogràfics i aborda la figura d'una dona que ha d'enfrontar-se a un canvi en la seva vida després de superar els 50 anys.[1] Posteriorment, el 2003, va publicar la seva obra narrativa Velles, amb V de vida amb edicions 62 i aprofundeix en els records de la vida de deu velles.[1]
Foradada va publicar Bruixes amb Cossetània Edicions el 2011 i va ser guardonada el 23è premi Sebastià Juan Arbó concedit per l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.[4] El llibre és un al·legat a la llibertat d'esperit. L'argument té com a base la caça de bruixes del segle xvii i els nens furtats pel franquisme, i la història s'explica a través de dues dones protagonistes: la Segimona, una remeiera de fa segles i la Pilar, una advocada de l'actualitat.[5]
Obres[modifica]
Aquest és un recull de la seva obra literària:[6][7][8]
- Novel·la
- 2002: En el prestatge. Barcelona: Edicions 62
- 2003: Velles amb V de vida. Barcelona: Edicions 62
- 2005: Centaures. Valls: Cossetània Ed.
- 2009: Mira'm: contes de vides especials. Valls: Cossetània Ed.
- 2011: Bruixes. Valls: Cossetània Ed.
- 2013: La casa verda. Barcelona: Ed. Saldonar
- 2016: Estimades Zambrano. Barcelona: Ed. Saldonar
- 2018: Perles cultivades. Barcelona: Ed. Saldonar [9]
- 2021: L'amor quiet. Barcelona: Ed. Saldonar[10]
- Narrativa
- 2014: Com una reina. Barcelona: Ed. Saldonar
- Investigació i divulgació
- 2010: Vilanovines: de l'arxiu a l'evocació. [Valls]: Cossetània.
- Contes infantils
- 2008. Nosaltres, els cavalls i els Tres Tombs. [Vilanova i la Geltrú]: Associació dels Tres Tombs
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Maria Piñol, Rosa «Ancianas muy vivas». La Vanguardia, 13-02-2003 [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Foradada Morillo, Mercè «Convit a la Festa». Convit a la Festa. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú [Vilanova i la Geltrú], 2015 [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ Europa press «Mercè Foradada presenta la seva primera novel·la 'En el prestatge', amb la qual va obtenir el Premi Don.na 2001». vilaweb. Europa press, 05-02-2002 [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ «Mercè Foradada guanya el 23è premi Sebastià Juan Arbó». Elpuntavui.cat, 11-05-2003. [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ «"Bruixes", de Mercè Foradada, és un al·legat en favor de la llibertat». 324.cat, 14-12-2011 [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ «Foradada, Mercè». lletrescatalanes.cat. [Consulta: 11 juny 2014].
- ↑ «Mercè Foradada». bibliotecavirtual.diba.cat. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Mercè Foradada i Morillo». Catàleg Biblioteques de la Diputació de Barcelona. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Mercè Foradada publica 'Perles cultivades', una reflexió sobre la bondat, amb la crisi dels refugiats com a teló de fons». 324.cat, 23-02-2018 [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «L AMOR QUIET | MERCE FORADADA» (en castellà). Casa del Libro, 08-02-2021. [Consulta: 23 novembre 2021].
Enllaços externs[modifica]
- Guillamon, Julià «En casa con Virginia Woolf». la Vanguardia, 01-03-2002 [Consulta: 20 gener 2014].