Milena Agus
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1959 (64/65 anys) Gènova (Itàlia) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Càller |
| Ocupació | escriptora |
| Obra | |
Obres destacables Mal di pietre (Mal de pedres) | |
Milena Agus (Gènova, 1959) és una escriptora italiana.
Biografia[modifica]
Milena Agus va néixer a Gènova, de pares sards[1] i viu a Càller on va ensenyar italià i història al Liceo Foiso Fois.[2] És una dels exponents de la nova onada literària sarda. La seva primera novel·la, "Mentre dorme il pescecane" (2005) va tenir dues reimpressions en pocs mesos, però va ser "Mal di pietre" (2006) (en català Mal de pedres)[3] el llibre qui la va revelar al gran públic, i que li va suposar la fama internacional. Mal di Pietre va guanyar el premi Forte Village-Montblanc 2007 d'escriptors emergents,[4] Selecció del Jurat del Premi Campiello (Selezione Giuria dei Letterati) 2007, el premi Elsa Morante 2007 i també li va suposar quedar entre les finalistes del premi Strega 2007.[5]
A Mal de pedres la narradora del llibre és la neta d'una dona fascinant, una mica inestable que es veurà obligada pels pares a casar-se amb un home més gran, amb el qual no aconseguirà mantenir una relació satisfactòria. La novel·la se centra amb la relació de desig que va tenir la seva àvia Gabrielle amb un home mentre estava ingressada a un balneari per curar-se del mal de pedres (litiasi renal).[6]Amb els aires de la seva Sardenya familiar, Agus planteja, a través d'un relat eròtic i poètic, encontres, desencontres i ferides que no cicatritzen.[1] Va ser adaptada al cinema el 2106 amb el mateix títol original (en català El somni de la Gabrielle) amb guió i direcció de Nicole Garcia el 2016, protagonitzada per Marion Cotillard (Gabrielle).[3]
Després van seguir Ali di babbo (2008), La contessa di ricotta (2009), Sottosopra (2012), Terre promesse (2017) i Un tempo gentile (2020). A més de les set novel·les, traduïdes a més de vint idiomes, Agus també ha publicat Perché scrivere (2007), una obra sobre l'art d'escriure i les seves motivacions" (Il Secolo XIX) i, coescrit amb Luciana Castellina, Guardati dalla mia Fame (2014), una història en dues parts d'un sagnant episodi de linxament que va tenir lloc a la Itàlia posterior a la Segona Guerra Mundial.[7]
Bibliografia[modifica]
- Mentre dorme il pescecane, Roma, Nottetempo, 2005. ISBN 9788874520541
- Mal di pietre, Roma, Nottetempo, 2006. ISBN 9788874526383
- en català: Mal de pedres, traducció d' Andreu Moreno (Barcelona: Editorial Empúries, 2008) ISBN 978-84-9787-283-6.
- Perché scrivere, Roma, Nottetempo, 2007. ISBN 9788874521326
- Scrivere è una tana. La Sardegna pure, in AA. VV. (a cura di Giulio Angioni), Cartas de logu: scrittori sardi allo specchio, Cagliari, CUEC, 2007
- Il vicino, Cagliari, Tiligù, 2008
- Ali di babbo, Roma, Nottetempo, 2008. ISBN 9788865590096
- La contessa di ricotta, Roma, Nottetempo, 2009. ISBN 978-88-7452-209-5
- Nascosto al giorno. Il piacere di leggere e di scivere, (amb Ettore Cannas), Cagliari, Tiligù, 2010. ISBN 9788895821146
- Sottosopra, Roma, Nottetempo, 2011. ISBN 978-88-7452-341-2
- Guardati dalla mia fame (coautora amb Luciana Castellina), Nottetempo, 2014. ISBN 9788874525034
- Terre promesse, Nottetempo, 2017. ISBN 9788874526628
- Un tempo gentile, Nottetempo, 2020. ISBN 978-8874527953
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Palomeras, Ramon. «Els escriptors són uns pobres desgraciats. Entrevista Milena Agus». Avui+, 10-04-2008. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ «Liceo Artistico Cagliari» (en italià). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Plantada, Esteve. «Entre lucidesa i bogeria». El Temps, 12-06-2017. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ «Premio Forte Village. La Vittoria di Agus e Perrone» (en italià). Corriere della Sera, 22-06-2007. [Consulta: 4 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Mal di pietre - Milena Agus - nottetempo» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-10-20. [Consulta: 5 novembre 2020].
- ↑ Comes, Melcior. «Mal de ronyons». Benzina, Estiu 2008 p.71.
- ↑ «Milena Agus» (en italià). Festival Internazionale della Letteratura in Mantova. [Consulta: 3 novembre 2020].[Enllaç no actiu]