Nova onada a la literatura sarda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La nova onada a la literatura sarda es refereix al conjunt d'obres de la literatura de Sardenya escrites des de la dècada de 1980 fins a l'actualitat.[1]

Història[modifica]

Les denominacions «primavera literària sarda» i «nova onada literària sarda»[2] sovint es fan servir per descriure les obres literàries escrites per diversos autors de Sardenya a partir de la dècada de 1980. Està formada per novel·les i altres textos escrits (de vegades també per cinema, teatre i altres obres d'art) que comparteixen constants estilístiques i temàtiques.[3] Formen un tipus de ficció que inclou elements que deriven principalment, però no exclusivament, del context i història de Sardenya, Itàlia i Europa.[4] La definició de "primavera",[5] "nova onada",[6] o simplement "nova literatura sarda" es deu a la qualitat, quantitat i èxit internacional de bona part de les obres publicades per aquests autors,[7] traduïdes a diverses llengües.[8]

La nova onada es considera una de les literatures regionals en italià més destacades,[9] malgrat que de vegades també s'escriu en alguna de les llengües minoritàries de Sardenya (el sard, el català, el cors i el genovès).[10][11][12]

Segons l'opinió més estesa,[13][14][15] la nova onada a la literatura sarda va començar amb el trio format per Giulio Angioni, Sergio Atzeni i Salvatore Mannuzzu, i va continuar amb autors com Salvatore Niffoi, Alberto Capitta, Giorgio Todde, Michela Murgia, Flavio Soriga, Milena Agus i Francesco Abate, entre altres.

La primavera literària de Sardenya també és considerada el resultat contemporani, a escala europea,[16] de les obres de figures sardes destacades com Grazia Deledda, guanyadora del premi Nobel de literatura el 1926, Emilio Lussu, Giuseppe Dessì, Gavino Ledda, Salvatore Satta[17] i altres.[18]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Sardenya, una illa de nova literatura» (en catalan). [Consulta: 18 juny 2020].
  2. ↑ Goffredo Fofi, Sardegna, che Nouvelle vague!, Panorama, novembre 2003 «Archived copy». Arxivat de l'original el 2014-03-23. [Consulta: 10 juny 2013].
  3. ↑ S. Paulis, La costruzione dell'identità. Per un'analisi antropologica della narrativa in Sardegna fra '800 e '900, Sassari, EdeS, 2006
  4. ↑ George Steiner, One thousand years of solitude: on Salvatore Satta, in G. Steiner, At the New Yorker, New York, New Directions, 2009
  5. ↑ «New perspectives on Italian Language and Culture | Hugvísindastofnun». Hugvis.hi.is. Arxivat de l'original el 2013-09-21. [Consulta: 29 agost 2013].
  6. ↑ Nova onada literària sarda és el més popular: [1]
  7. ↑ Interview with Marcello Fois (by Stefano Palombari), L'Italie à Paris, 24 October 2008.
  8. ↑ La novel·la de Michela Murgia, Accabadora (Einaudi 2010, guanyadora del Premi Campiello l'any 2010) està traduïda a 30 llengües diferents: [2]
  9. ↑ Carlo Dionisotti, Geografia e storia della letteratura italiana, Torino, Einaudi, 1999
  10. ↑ F. Toso, La Sardegna che non parla sardo, Cagliari, CUEC, University Press, 2012
  11. ↑ S. Tola, La letteratura in lingua sarda. Testi, autori, vicende, Cagliari, CUEC, 2006).
  12. ↑ Francesco Bruni, L'Italiano nelle regioni, Torino, UTET, 1997
  13. ↑ Giulio Angioni,Cartas de logu: scrittori sardi allo specchio, Cagliari, CUEC 2007
  14. ↑ «Scrittori in Ascolto - Presentazione di "Snuff o l'arte di morire"». CriticaLetteraria, 07-03-2001. [Consulta: 29 agost 2013].
  15. ↑ Fabrizio Ottaviani - Ven, 14/09/2007 - 03:09. «E la Sardegna difende la propria nouvelle vague» (en italià). IlGiornale.it, 14-09-2007. [Consulta: 29 agost 2013].
  16. ↑ Birgit Wagner, Sardinien, Insel im Dialog. Texte, Diskurse, Filme, Tübingen, Francke Verlag, 2008
  17. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-03-12. [Consulta: 4 novembre 2018].
  18. ↑ Giulio Ferroni, Storia della letteratura italiana, Milano, Mondadori, 2006

Bibliografia[modifica]

  • Giulio Angioni, Cartas de logu: scrittori sardi allo specchio, Cagliari, CUEC, 2007.
  • Carlo Dionisotti, Geografia e storia della letteratura italiana, Torino, Einaudi, 1999.
  • S. Paulis, La costruzione dell'identità. Per un'analisi antropologica della narrativa in Sardegna fra '800 e '900, Sassari, EdeS, 2006.
  • George Steiner, One thousand years of solitude: on Salvatore Satta, in G. Steiner, At the New Yorker, New York, New Directions Pub. Corp., 2009, ISBN 9780811217040
  • F. Toso, La Sardegna che non parla sardo, Cagliari, CUEC, University Press, 2012.
  • S. Tola, La letteratura in lingua sarda. Testi, autori, vicende, Cagliari, CUEC, 2006.
  • B. Wagner, Sardinien, Insel im Dialog. Texte, Diskurse, Filme, Tübingen, Francke Verlag 2008.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nova_onada_a_la_literatura_sarda&oldid=29435226»