Minohlita
 Minohlita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Cu,Zn)₇(SO₄)₂(OH)10·8H₂O |
| Epònim | Minō  |
| Localitat tipus | mina Hirao, Onsen-cho, ciutat de Minoh, Prefectura d'Osaka, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DD.50 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 8,2535(11) Å; c = 8,1352(17) Å |
| Color | verd blavós |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | verd clar |
| Densitat | 3,39(2) g/cm3 (mesurada); 3,28 g/cm3 (calculada) |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2012-035 |
| Any d'aprovació | 2012 |
| Símbol | Mnh |
| Referències | [1] |
La minohlita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom de la ciutat de Minoh, al Japó, on es va descobrir.
Característiques[modifica]
La minohlita és un sulfat de fórmula química (Cu,Zn)₇(SO₄)₂(OH)10·8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2012, sent publicada per primera vegada un any després. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Es troba relacionada química i estructuralment amb la schulenbergita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la minohlita hauria de pertànyer a "07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: felsőbanyaïta, langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, christelita, campigliaïta, devil·lina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaïta, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, lawsonbauerita, torreyita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, calcoalumita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita, UM1992-30-SO:CCuHZn i montetrisaïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Hirao, situada a Onsen-cho, a la ciutat de Minoh (Prefectura d'Osaka, Japó). També ha estat descrita posteriorment als Estats Units, Alemanya, Itàlia i Grècia.