Serpierita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSerpierita

Cristalls de serpierita de Genna zinc smelter, Letmathe, Iserlohn, Alemanya
Fórmula químicaCa(Cu,Zn)₄(SO₄)₂(OH)₆·3H₂O
EpònimGiovanni Battista Serpieri (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSerpieri mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.DD.30
Nickel-Strunz 9a ed.7.DD.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.19 Modifica el valor a Wikidata
Dana31.06.02.01
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic 2/m
Hàbit cristal·lícrostes i agregats cristalls diminuts
Massa molar644.32 g
Colorblau cel
Exfoliacióperfecta en {001}
Fracturaestellada
Tenacitatfràgil
Duresa2
Lluïssorvítria, nacrada al exfoliar-se
Color de la ratllablanca, blau clar o blanc verdós
Diafanitattransparent
Gravetat específica3,07
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.58, nβ = 1.64, nγ = 1.65
Birefringència0,065
PleocroismeX = verd clar; Y = verd blavós; Z = verd blavós
Solubilitaten àcids
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSpe Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La serpierita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser anomenada així l'any 1881 per Alfred Lewis Oliver Legrand Des Cloizeaux en honor de Giovanni Battista Serpieri (1832-1897), enginyer, empresari i miner italià.

Característiques[modifica]

La serpierita és un sulfat de calci, coure i zinc, de fórmula Ca(Cu,Zn)₄(SO₄)₂(OH)₆·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant crostes i agregats de cristalls diminuts. És l'anàleg amb calci de l'aldridgeita, de la qual n'és isostructural. Algunes varietats són visualment indistingibles de l'ortoserpierita. Està estructuralment relacionada al grup devil·lina, grup al qual pertanyen l'aldridgeita, la campigliaita, la devil·lina, la kobyashevita i la lautenthalita.[2]

Formació i jaciments[modifica]

La localitat tipus és la mina Serpieri, Kamariza, Districte de Lavrion, Grècia, i el material tipus es conserva al Museu Nacional d'Història Natural de París. Es troba de manera secundària a l'escòria de fosa alterada i als filons de sulfurs oxidats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: smithsonita, devil·lina, posnjakita, ktenasita, linarita, langita, brochantita, wroewolfeita, namuwita, schulenbergita, hidrozincita, malaquita i guix.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serpierita
  1. «Serpierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].
  2. «Devilline Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].