Ktenasita
 Ktenasita | |
|---|---|
 Ktenasita de la mina Josefa (Nijar, Almeria) | |
| Fórmula química | ZnCu₄(SO₄)₂(OH)₆·6H₂O |
| Epònim | Konstantinos A. Kténas  |
| Localitat tipus | Mina Jean Baptiste, Mines de Kamariza, Agios Konstantinos, Mines del districte de Laurion, Districte de Laurion, Prefectura d'Àticca, Grècia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DD.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DD.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.03 |
| Dana | 31.6.3.1 |
| Heys | 25.5.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,59Å; b = 6,12Å; c = 23,76Å; β = 95,55° |
| Color | blau verd |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,571 nβ = 1,613 nγ = 1,623 |
| Birefringència | δ = 0,052 |
| Angle 2V | mesurat: 51°, calculat: 50° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1950 |
| Símbol | Kte |
| Referències | [1] |
La ktenasita és un mineral de la classe dels sulfats. Anomenada així per P. Kokkoros l'any 1950 en honor de Konstantinos A. Kténas, físic i professor de mineralogia i petrologia grec. És un rar mineral secundari de coure i zinc amb un hàbit pseudo-ortoròmbic típic. També se'n coneixen varietats riques en magnesi, cadmi, zinc i cobalt; totes aquestes varietats encara no tenen un nom reconegut.
Classificació[modifica]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ktenasita pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, torreyita, christelita, campigliaïta, devil·lina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaita, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, felsőbányaïta, lawsonbauerita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, calcoalumita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita, UM1992-30-SO:CCuHZn i montetrisaïta.
Característiques[modifica]
La ktenasita és un sulfat de fórmula química ZnCu₄(SO₄)₂(OH)₆·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5.
La ktenasita es podria dividir en dues espècies: una amb coure dominant i l'altre amb zinc, ja que en l'estructura cristal·lina hi ha un lloc específic per al coure, un altre per al zinc, i un altre on s'hi poden trobar quantitats variables de cadascun dels elements.
Formació i jaciments[modifica]
La ktenasita ha estat descrita com a mineral d'alteració en antigues escombreres de plom afectades per aigua marina. Es forma com a mineral secundari. S'ha descrit a Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, República Txeca, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Japó, Marroc, Noruega, Sud-àfrica, Espanya, Suïssa, Regne Unit i els EUA. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Ktenasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Ktenasite from Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 25 gener 2024].