Mont Saint-Michel
| Patrimoni de la Humanitat · UNESCO | |
|---|---|
| Mont Saint-Michel i la seva badia | |
El Mont Saint-Michel de nit |
|
| Localització | Normandia, França |
|
|
|
| Tipus | Cultural |
| Criteris | i, iii, vi |
| ID | 80 |
| Inscripció | 1979 (3a sessió) |
| Extensió | 2007 (31a sessió) |
| * Segons les regions de la UNESCO. | |
El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França. Està localitzada a aproximadament un quilòmetre de la costa Nord del país, a la boca del riu Couesnon a prop Avranches.
Declarat monument històric el 1862, el Mont Saint-Michel forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la UNESCO. A la declaració de la UNESCO també s'hi inclouen la badia i l'antic molí de Moidrey, a uns quatre quilòmetres terra endins.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El Mont Saint-Michel està situat a 48°38'10" de latitud Nord i a 1°30'40" de longitud Oest, banyant la seva badia a l'oceà Atlàntic. L'illot té quasi bé 960 metres de circumferència i té una superfície d'aproximadament 280 hectàrees, mentre que el penyal s'enlaira a 92 metres d'alçada.
Les marees [modifica]
Las marees de la badia (fins 14,50 mts d'alçada, 2 cops al dia) van contribuir molt a fer del mont una fortalesa inexpugnable. Durant segles únicament era accessible per via terrestre en els moments de marea baixa, i per via marítima quan la marea era alta. Actualment es pot accedir a la badia en tot moment gràcies a la carretera que porta als peus de la roca.
Història [modifica]
Els druïdes [modifica]
Algunes tribus cèltiques van ocupar el bosc de Scissy als voltants del Mont Saint-Michel i s'hi acostaven per lliurar-se als seus cultes druídics. Segons l'abat Gil Deric, historiador bretó del segle XVIII, el penyal va ser dedicat sota el nom de "Mi vel Tumba Beneni", "Monte o Tumba de Belenus", el déu gal del Sol.
Els romans [modifica]
Els romans en van dir Port Hèrcules. Amb la seva arribada van provocar la construcció de vies romanes que solquen l' Armorique, i una d'elles, que unia Dolo amb Fanarfmers, passava al Oest de Mons Belonus; no obstant això, va haver de ser desplaçada cap a l'Est amb la invasió del mar, que va acabar per fer-la desaparèixer, unint-se amb la via que passa per Avranches.
Segle XIII [modifica]
El 1204, guerrers bretons dirigits per Guy de Thouars van cremar el Mont Saint-Michel. El rei Felip II va donar una bona quantitat de diners per a la reconstrucció del monestir. El nou monestir va ser acabat en estil normand.
En aquest segle, les lluites entre bretons, normands i anglesos van provocar la destrucció dels albergs, i llavors es va fortificar l'enclavament per que no torni a passar.
Guerra dels Cent Anys [modifica]
Es va mantenir inexpugnable, ja que els anglesos no la van poder conquerir malgrat dels seus atacs continus. L'estil gòtic flamíguer prolifera a les construccions d'aquesta època. Hi ha una crisi econòmica i la badia entra en ruïna.
Les presons de la badia [modifica]
El 1791, els últims benedictins deixen la badia a consequència de la revolució francesa. S'hi fa una presó on són engarjolats. Des del 1793, més de 300 sacerdots que neguen la nova constitució civil del clero.
Eugène Viollet-le-Duc va visitar el mont el 1835.
Després de la detenció dels socialistes al mont, denuncien la badia-presó.
La presó va ser tancada el 1863 en resposta a un decret imperial.
Llista d'abats [modifica]
- 991-1009 : Maynard II
- 1009-1017 : Hildebert I
- 1017-1023 : Hildebert II
- 1025-1051 : Almod
- 1051-1055 : Théodoric
- 1055-1048 : Suppo
- 1048-1058/60 : Radulphe o Raoul de Beaumont
- 1060/65-1084 : Ranulphe o Renaut de Bayeux
- 1085-1102 : Roger I
- 1106-1122 : Roger II
- 1125-1131 : Richard de Mère
- 1131-1149 : Bernard du Bec
- 1149-1150 : Geoffroy
- 1151-1153 : Richard de la Mouche, Robert Hardy
- 1154-1186 : Robert de Torigni
- 1186-1191 : Martin de Furmendi
- 1191-1212 : Jourdain
- 1212-1218 : Radulphe o Raoul des Îles
- 1218-1223 : Thomas des Chambres
- 1225-1236 : Raoul de Villedieu
- 1236-1264 : Richard Turstin
- 1264-1271 : Nicolas Alexandre
- 1271-1279 : Nicolas Famigot
- 1279-1298 : Jean Le Faë
- 1299-1314 : Guillaume du Château
- 1314-1334 : Jean de la Porte
- 1334-1362 : Nicolas le Vitrier
- 1363-1386 : Geoffroy de Servon
- 1386-1410 : Pierre le Roy
- 1410-1444 : Robert Jolivet
- 1444-1483 : Guillaume d'Estouteville
- 1483-1499 : André Laure
- 1499-1510 : Guillaume de Lamps
- 1510-1513 : Guérin Laure
- 1515-1523 : Jean de Lamps
- 1524-1543 : Jean le Veneur
- 1543-1558 : Jacques d'Annebault
- 1558-1570 : François Le Roux d'Anort
- 1570-1587 : Arthur de Cossé-Brissac
- 1588-1615 : François de Joyeuse
- 1615-1641 : Henri de Lorraine, duca di Guise
- 1641-1643 : Ruzé d'Effiat
- 1644-1670 : Jacques de Souvré
- 1670-1703 : Étienne Texier d'Hautefeuille
- 1703-1718 : Karq de Bebambourg
- 1721-1799 : Charles Maurice de Broglie
- 1766-1769 : Étienne-Charles de Loménie de Brienne
- 1788 : Louis-Joseph de Montmorency-Laval
Desenvolupament del Mont Saint-Michel [modifica]
Galeria d'imatges [modifica]
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont Saint-Michel |