Mont Saint-Michel
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Illa de marea i atracció turística  | |||
| Part de | Mont Saint Michel i la seva badia i Camins de Sant Jaume a França | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 4 km² | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mont Saint-Michel (França) | |||
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 1998 (22a Sessió) | |||
El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França. Està localitzada a aproximadament un quilòmetre de la costa nord del país, a la boca del riu Couesnon a prop d'Avranches.
Declarat monument històric el 1862, el Mont Saint-Michel forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la UNESCO. A la declaració de la UNESCO també s'hi inclouen la badia i l'antic molí de Moidrey, a uns quatre quilòmetres terra endins.
Amb més de 1,355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels primers llocs culturals visitats a França.[1]
Geografia[modifica]
El Mont Saint-Michel està situat a 48° 38′ 10″ de latitud Nord i a 1° 30′ 40″ de longitud Oest, banyant la seva badia a l'oceà Atlàntic. L'illot té gairebé 960 metres de circumferència i té una superfície d'aproximadament 280 hectàrees, mentre que el penyal s'enlaira a 92 metres d'alçada.
Les marees[modifica]
Les marees de la badia (fins a 14,50 m d'alçada, 2 cops al dia) van contribuir molt a fer del mont una fortalesa inexpugnable. Durant segles únicament era accessible per via terrestre en els moments de marea baixa, i per via marítima quan la marea era alta. Actualment es pot accedir a la badia en tot moment gràcies a la carretera que porta als peus de la roca.
Història[modifica]
El Mont-Tombe en l'antiguitat[modifica]
La Muntanya era, des del principi, un lloc on els homes estimaven escoltar o projectar les històries que els van construir i els tranquil·litzaven. Per tant, la suposició que en l'antiguitat era un lloc de cultes druïdics dels abrincats que habitaven la regió al voltant del Mont i Avranchin, es basa únicament en induccions.[2] D'acord amb el canonge de la catedral de Dol i historiador Gilles Deric (1726-1800), la roca era un temple pagà dedicat al déu gal del sol sota el nom de Mons vel Tumba Beleni: «Muntanya o cau de Belenos», hipòtesis ara abandonada, ja que no s'ha descobert cap nivell d'ocupació antiga i "Tumba Beneni" és, sens dubte, una cacografia per Tumbellana, Tombelaine. El « Mont-Tombe » (Mons Tomba), nom original del Mont Saint-Michel, ha estat cridat, ja que va sorgir de les sorres "en la forma d'una tomba." És més probable que l'arrel de la paraula tomba és en realitat indoeuropea ("tum", "monticle") i ve d'un nom anterior de la llatinització de la regió. El terme es refereix a la realitat geogràfica del lloc per designar un "monticle", una "elevació".[3]
Els romans[modifica]
Els romans en van dir Port Hèrcules. Amb la seva arribada van provocar la construcció de vies romanes que solquen l'Armorique, i una d'elles, que unia Dolo amb Fanarfmers, passava a l'oest de Mons Belonus; no obstant això, va haver de ser desplaçada cap a l'Est amb la invasió del mar, que va acabar per fer-la desaparèixer, unint-se amb la via que passa per Avranches.
Segle XIII[modifica]
El 1204, guerrers bretons dirigits per Guy de Thouars van cremar el Mont Saint-Michel. El rei Felip II va donar una bona quantitat de diners per a la reconstrucció del monestir. El nou monestir va ser acabat en estil normand.
En aquest segle, les lluites entre bretons, normands i anglesos van provocar la destrucció dels albergs, i llavors es va fortificar l'enclavament perquè no torni a passar.
Guerra dels Cent Anys[modifica]
Es va mantenir inexpugnable, ja que els anglesos no la van poder conquerir malgrat dels seus atacs continus. L'estil gòtic flamíger prolifera a les construccions d'aquesta època. Hi ha una crisi econòmica i la badia entra en ruïna.
Les presons de la badia[modifica]
El 1791, els últims benedictins deixen la badia a conseqüència de la revolució francesa. S'hi fa una presó on són engarjolats, des del 1793, més de 300 sacerdots que neguen la nova constitució civil del clero.
Eugène Viollet-le-Duc va visitar el mont el 1835.
Després de la detenció dels socialistes al mont, denuncien la badia-presó.
La presó va ser tancada el 1863 en resposta a un decret imperial.
Llista d'abats[modifica]
- 991-1009: Maynard II
- 1009-1017: Hildebert I
- 1017-1023: Hildebert II
- 1025-1051: Almod
- 1051-1055: Théodoric
- 1055-1048: Suppo
- 1048-1058/60 : Radulphe o Raoul de Beaumont
- 1060/65-1084: Ranulphe o Renaut de Bayeux
- 1085-1102: Roger I
- 1106-1122: Roger II
- 1125-1131: Richard de Mère
- 1131-1149: Bernard du Bec
- 1149-1150: Geoffroy
- 1151-1153: Richard de la Mouche, Robert Hardy
- 1154-1186: Robert de Torigni
- 1186-1191: Martin de Furmendi
- 1191-1212: Jourdain
- 1212-1218: Radulphe o Raoul des Îles
- 1218-1223: Thomas des Chambres
- 1225-1236: Raoul de Villedieu
- 1236-1264: Richard Turstin
- 1264-1271: Nicolas Alexandre
- 1271-1279: Nicolas Famigot
- 1279-1298: Jean Le Faë
- 1299-1314: Guillaume du Château
- 1314-1334: Jean de la Porte
- 1334-1362: Nicolas le Vitrier
- 1363-1386: Geoffroy de Servon
- 1386-1410: Pierre le Roy
- 1410-1444: Robert Jolivet
- 1444-1483: Guillaume d'Estouteville
- 1483-1499: André Laure
- 1499-1510: Guillaume de Lamps
- 1510-1513: Guérin Laure
- 1515-1523: Jean de Lamps
- 1524-1543: Jean le Veneur
- 1543-1558: Jacques d'Annebault
- 1558-1570: François Le Roux d'Anort
- 1570-1587: Arthur de Cossé-Brissac
- 1588-1615: François de Joyeuse
- 1615-1641: Henri de Lorraine, duca di Guise
- 1641-1643: Ruzé d'Effiat
- 1644-1670: Jacques de Souvré
- 1670-1703: Étienne Texier d'Hautefeuille
- 1703-1718: Karq de Bebambourg
- 1721-1799: Charles Maurice de Broglie
- 1766-1769: Étienne-Charles de Loménie de Brienne
- 1788: Louis-Joseph de Montmorency-Laval
Desenvolupament del Mont Saint-Michel[modifica]
-
Segle X -
Del segle xi al XII -
Del segle xvii al XVIII -
Segle XX
Galeria d'imatges[modifica]
-
Interior de l'abadia -
L'ombra de la fortalesa sobre el mar -
Una altra vista de la fortalesa -
Vista aèria d'Avranches i el Mont Saint-Michel -
Carrer del Mont Saint-Michel
Referències[modifica]
- ↑ Les sites touristiques en France Arxivat 2012-05-05 a Wayback Machine. Source : Ministère de la Culture et de la Communication / Direction Générale des Patrimoines / Département des études, de la prospective et des statistiques : mémento du tourisme 2011
- ↑ Germain Bazin. Le Mont Saint-Michel: histoire et archéologie de l'origine à nos jours. Hacker Art Books, 1978.
- ↑ Pierre Bouet, O. Desbordes. Les manuscrits du Mont Saint-Michel : textes fondateurs. Presses Universitaires de Caen, 2009.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Web sobre el Mont Saint-Michel Arxivat 2006-01-31 a Wayback Machine.
- Web de la badia: història, cronologia...
- Imatge de satèl·lit dels Google Maps
- Mont Saint Michel (francès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont Saint-Michel |
 |
Guia de viatges de Mont Saint-Michel a Wikivoyage. |