Monte San Biagio

Monte San Biagio
Localització
	41° 21′ N, 13° 21′ E / 41.35°N,13.35°E
Estat	Itàlia
Regió	Laci
Província	província de Latina
Capital	Monte San Biagio
Població humana
Població	6.044 (2023) (92,84 hab./km²)
Geografia
Superfície	65,1 km²
Altitud	133 m
Limita amb	Fondi ; Amaseno ; Terracina ; Sonnino ; Vallecorsa
Patrocini	Blai de Sebaste
Identificador descriptiu
Codi postal	04020
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0771
Identificador ISTAT	059015
Codi del cadastre d'Itàlia	F616
Altres
Agermanament amb	Saint-Romain-le-Puy
Lloc web	comunedimontesanbiagio.it

Monte San Biagio és un comune (municipi) de la província de Latina, a la regió italiana del Laci. Es troba al vessant d'un turó, als Monts Ausons. Fins al 1862 era conegut com a Monticelli.

Monte San Biagio limita amb els municipis d'Ausonia, Coreno Ausonio, Esperia, Formia i Minturno.

A 1 de gener de 2019 tenia una població de 2.915 habitants.^[1]

Història[modifica]

La presència romana al territori de Monte San Biagio està testimoniada per la presència d'un mausoleu atribuït a l'emperador Galba, natural de la zona, però que probablement pertanyia a Sext Juli Frontí, que tenia una gran vil·la als voltants. Els romans van derrotar els samnites al Passo della Portella: en el lloc es va construir una porta fortificada, que després va ser utilitzada com a duana fronterera del Regne de Nàpols. Molt a prop hi ha una talaia del període del Papa Sixt V.

Els orígens de la ciutat moderna es remunten a l'edat mitjana, quan es va construir un castell (sobre les ruïnes romanes), primer com a fortalesa del Ducat de Gaeta, i després del Ducat de Fondi. El primer document que menciona els Castrum Monticelli data del 1099, dels arxius de Monte Cassino. En els segles següents fou un feu de Fondi i una possessió de la família dell'Aquila a partir del 1145. Després fou governada per les famílies Colonna, Carafa, Mansfeld i Di Sangro, com a part del Regne de Nàpols.

A l'hivern de 1788 la ciutat va ser saquejada per l'exèrcit francès durant les guerres napoleòniques, mentre que, després de la restauració borbònica i la posterior unificació italiana, el barri va ser la base del brigantaggio. El 1862 es va canviar el nom a Monte San Vito i, poc després, a l'actual Monte San Biagio.