NGC 869
 NGC 869 | |
|---|---|
 | |
| Tipus | cúmul obert  |
| Descobert per | Hiparc de Nicea |
| Data de descobriment | 130 aC |
| Constel·lació | Perseu |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 2.079 pc [1] |
| Magnitud aparent (V) | 3,7 (banda V)[2] |
| Paral·laxi | 0,3942 mas[3] |
| Moviment propi (declinació) | −1,0831 mas/a [3] −1,083 mas/a [3] |
| Moviment propi (ascensió recta) | −0,6943 mas/a [3] −0,694 mas/a [3] |
| Velocitat radial | −38,9 km/s[4] |
| Ascensió recta (α) | 2h 19m 0s[5] |
| Declinació (δ) | 57° 7' 41.88''[5] |
| Company de | NGC 884 |
| Part de | Cúmul doble de Perseu i Via Làctia |
| Catàlegs astronòmics | |
| NGC | 869 |
NGC 869 (New General Catalogue) OCl 350 (Catalogue of Star Clusters and Associations) Collinder 24 (Catàleg Collinder) Melotte 13 (Catàleg Melotte) C 0215+569 (Catàleg Caldwell) OCl 350.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations) OCISM 84 (Catalog of open clusters and associated interstellar matter) [KPS2012] MWSC 0175 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes)
| |
NGC 869 és un cúmul obert localitzat a 7600 anys llum[6] en la constel·lació de Perseu. El cúmul té una edat aproximada de 13 milions d'anys. És el més occidental del Doble Cúmul amb NGC 884. Localitzats en l'associació Perseu OB1 tots dos cúmuls estan físicament un prop de l'altre, a solo uns centenars d'anys llum de distància. Els cúmuls van ser registrats per primera vegada per Hiparc de Nicea, però és probable que es coneguin des de l'antiguitat.
El Doble Cúmul és un favorit dels astrònoms aficionats. Aquests cúmuls brillants sovint es fotografien o s'observen amb petits telescopis. Fàcils de trobar, són visibles a simple vista entre les constel·lacions de Perseu i Casiopea com una taca brillant en el cel d'hivern de la Via Làctia.
Amb petits telescopis el cúmul apareix com un bell conjunt d'estels brillants localitzats en un ric camp estel·lar. Dominat per estels blaus brillants el cúmul també alberga uns quants estels taronges que afegeixen interès visual.
De vegades conegut com a h Per aquesta denominació probablement es refereix a un estel proper més tènue.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. A10. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
- ↑ Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
- ↑ 5,0 5,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
- ↑ Slesnick, Catherine L. «THE STAR FORMATION HISTORY AND MASS FUNCTION OF THE DOUBLE CLUSTER h AND chi PERSEI» (en anglès). The Astrophysical Journal, 576. Bibcode: 2002ApJ...576..880S. DOI: 10.1086/341865 [Consulta: 23 octubre 2013].
Enllaços externs[modifica]
- NGC 869 en SEDS
- NGC 869 en Messier45[Enllaç no actiu]
- APOD. «NGC 869 & NGC 884: A Double Open Cluster» (en anglès). [Consulta: 2 novembre 2018].
