Zeta de Perseu
Zeta de Perseu (ζ Persei)[9][10] és la tercera estrella amb més brillantor a la constel·lació de Perseu, per darrere de Mirfak (α Persei) i Algol (β Persei). La seva magnitud aparent és +2,85. És membre de l'Associació estel·lar Perseus OB2 o «Associació estel·lar de Zeta Persei», anomenada així per les estrelles de tipus O i B que conté. Aquesta associació es troba a una distància aproximada del sistema solar de 960 anys llum.[11]
Característiques[modifica]
Zeta de Perseu és una supergegant blanc-blavós de tipus espectral B1Ib molt calent -la seva temperatura efectiva arriba als 22.040 K - [12] i enormement lluminós, sent la seva lluminositat equivalent a la de 105.000 sols. Té un diàmetre 21 vegades més gran que el de l'Sol i rota amb una velocitat de rotació projectada de 54 km/s.[13] El seu contingut metàl·lic és una mica inferior al solar, sent el seu índex de metal·licitat [Fe / H] = -0,08.[14] Una estrella d'aquestes característiques té una vida curta: s'estima la seva edat actual en uns 12,6 milions d'anys [15] i, amb una massa de 19 masses solars, no li queda gaire temps per explotar com una supernova.[11]
Dues companyes llunyanes completen el sistema estel·lar de Zeta de Perseu. La primera d'elles, anomenada Zeta de Perseu B, és un estel blanc-blavós de tipus B8 i magnitud +9,16, situat a unes 3900 ua de l'estrella principal; empra almenys 50.000 anys a completar una òrbita al voltant de l'estrella primària. L'altre possible acompanyant, Zeta de Perseu E, és un estel blanc de tipus A2 tan allunyat -la seva distància projectada és de 36.000 ua- que no se sap amb certesa si està gravitacionalment unit a Zeta de Perseu.[11]
Referències[modifica]
- ↑ «The kinematics of the Gould belt: an expanding group ?». The Astrophysical Journal Supplement Series, desembre 1968, pàg. 371. DOI: 10.1086/190179.
- ↑ «The interstellar Ca II distance scale» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 15-09-2009, pàg. 833–840. DOI: 10.1051/0004-6361/20079144.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ Andrea Fabiana Torres «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 27-03-2009, pàg. 297–320. DOI: 10.1051/0004-6361/200811147.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Menkib» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ Menkib Arxivat 2013-01-15 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Menkib» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ Zorec, J.; Cidale, L.; Arias, M. L.; Frémat, Y.; Muratore, M. F.; Torres, A. F.; Martayan, C. «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff». Astronomy and Astrophysics, 501, 1, 2009. pp. 297-320.
- ↑ Huang, W.; Gies, D. R. «Stellar Rotation in Field and Cluster B Stars». The Astrophysical Journal, 683, 2, 2008. pp. 1045-1051.
- ↑ Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics, 525, 2011. A71.
- ↑ Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. pp. 190-200.
