Iota de Perseu
Iota de Perseu (ι Persei) és un estel a la constel·lació de Perseu que s'hi troba a 34,4 anys llum del sistema solar.[10] La seva magnitud aparent és +4,05.
Iota de Perseu és una nana groga de tipus espectral F9.5V amb una temperatura efectiva de 5.977 K, lleugerament superior a la del nostre Sol. Amb una massa un 16% major que la del Sol, el seu diàmetre és un 51% més gran que el diàmetre solar.[11] Posseeix una lluminositat 2,2 vegades més alta que la lluminositat solar.[12] La seva velocitat de rotació projectada és de 3,15 km/s i no mostra activitat cromosfèrica.[13] Té una edat estimada de 3800 ± 900 milions d'anys, un poc inferior als 4600 milions d'anys del Sol.[14] La seua metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— és superior a la solar en un 30-40%. Diferents elements avaluats mostren nivells una mica majors que en el Sol; únicament el zirconi presenta una abundància relativa pràcticament igual que en el nostre estel.[15] Amb gran quantitat d'heli al seu nucli, hom pensa que està propera la seva evolució cap a un estel subgegant.[16]
Iota de Perseu s'hi troba entre els objectius prioritaris de la missió Darwin i del Terrestrial Planet Finder (TPF) per a la cerca de planetes terrestres que puguen albergar vida. Encara que s'ha realitzat una cerca exhaustiva de planetes entorn de Iota de Perseu, fins al moment els resultats han estat negatius.[16]
Referències[modifica]
- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, octubre 2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ Harold F. Levison «The USNO-B Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2003, pàg. 984–993. DOI: 10.1086/345888.
- ↑ 5,0 5,1 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
- ↑ 6,0 6,1 Gerard T. van Belle «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, juliol 2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
- ↑ «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. 7–7. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ «Iota Persei» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ van Belle, Gerard T.; von Braun, Kaspar «Directly Determined Linear Radii and Effective Temperatures of Exoplanet Host Stars». The Astrophysical Journal, 694, 2, 2009. pp. 1085-1098.
- ↑ Iota Persei (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Martínez-Arnáiz, R.; Maldonado, J.; Montes, D.; Eiroa, C.; Montesinos, B. «Chromospheric activity and rotation of FGK stars in the solar vicinity. An estimation of the radial velocity jitter». Astronomy and Astrophysics, 520, 2010. A79.
- ↑ Gonzalez, G.; Carlson, M. K.; Tobin, R. W. «Parent stars of extrasolar planets - X. Lithium abundances and v sini revisited». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 403, 3, 2010. pp. 1368-1380.
- ↑ Ramírez, I.; Meléndez, J.; Asplund, M. «Accurate abundance patterns of solar twins and analogs. Does the anomalous solar chemical composition come from planet formation?». Astronomy and Astrophysics, 508, 1, 2009. pp. L17-L20.
- ↑ 16,0 16,1 Iota Persei (Solstation)
