Naso brevirostris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Naso brevirostris
Naso brevirostris Schoenbrunn01.jpg
XRF-Naso brevirostris.png
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Actinopterygii
Infraclasse: Actinopteri
Ordre: Perciformes
Subordre: Acanthuroidei
Família: Acanthuridae
Gènere: Naso
(Lacépède, 1801)[1]
Espècie: N. brevirostris
Nom binomial
Naso brevirostris
(Cuvier , 1829)[2]
Sinònims

Naso brevirostris és una espècie de peix pertanyent a la família dels acantúrids.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 60 cm de llargària màxima.
  • 6 espines i 27-29 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 27-30 radis tous a l'anal.
  • La coloració dels adults varia entre el gris blavós i el marró olivaci. Les vores dels llavis són blaves.
  • Els juvenils no tenen les banyes prominents dels adults.[5][6]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Els juvenils i els subadults s'alimenten d'algues bentòniques, mentre que els adults es nodreixen de zooplàncton.[5]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

És depredat per la tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus).[7][8]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, associat als esculls[9] i de clima tropical (24°C-28°C; 29°N-36°S, 26°E-137°W) que viu entre 2 i 122 m de fondària (normalment, entre 4 i 46).[10][5][11]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba des del mar Roig i l'Àfrica Oriental fins a les illes Hawaii, les illes Marqueses, el sud del Japó i l'illa de Lord Howe.[5][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37]

Costums[modifica | modifica el codi]

És bentopelàgic.[38]

Observacions[modifica | modifica el codi]

N'hi ha informes d'intoxicacions per ciguatera.[39][5]

Referències[modifica | modifica el codi]

Exemplar fotografiat a les Illes Comores
Vista lateral d'un exemplar a Nausicaä Centre National de la Mer, al nord de França
Naso brevirostris
Vista lateral
Dibuix
Parell de Naso brevirostris a l'aquàrium Cité de la Mer, a Cherbourg
Un Labroides dimidiatus neteja un Naso brevirostris a les Maldives
  1. Lacépède, B. G. E., 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-lxvi + 1-558, Pls. 1-34.
  2. Cuvier , G., 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 FishBase (anglès)
  6. Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Segona edició. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.
  7. Kornilova, G.N., 1980. Feeding of yellowfin tuna, Thunnus albacares, and Bigeye tuna, Thunnus obesus, in the Equatorial zone of the Indian ocean. J. Ichthyol. 20(6):111-119.
  8. FishBase (anglès)
  9. Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  10. Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya. 1216 p. 3a. edició.
  11. Mundy, B.C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.
  12. Allen, G.R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72.
  13. Chang, K.-H., R.-Q. Jan i K.-T. Shao, 1983. Community ecology of the marine fishes on Lutao Island, Taiwan. Bull. Inst. Zool. Academia Sinica 22(2):141-155.
  14. Chen, J.-P., R.-Q. Jan i K.-T. Shao, 1997. Checklist of reef fishes from Taiping Island (Itu Aba Island), Spratly Islands, South China Sea. Pac. Sci. 51(2):143-166.
  15. Cornic, A., 1987. Poissons de l'Ile Maurice. Editions de l'Océan Indien, Stanley Rose Hill, Maurici. 335 p.
  16. De Bruin, G.H.P., B.C. Russell i A. Bogusch, 1995. FAO species identification field guide for fishery purposes. The marine fishery resources of Sri Lanka. Roma, FAO. 400 p.
  17. Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  18. Ganaden, S.R. i F. Lavapie-Gonzales, 1999. Common and local names of marine fishes of the Philippines. Bureau of Fisheries and Aquatic Resources, Filipines. 385 p.
  19. Gell, F.R. i M.W. Whittington, 2002. Diversity of fishes in seagrass beds in the Quirimba Archipelago, northern Mozambique. Mar. Freshwat. Res. 53:115-121.
  20. Herre, A.W.C.T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20): 977 p.
  21. Herre, A.W.C.T. i A.F. Umali, 1948. English and local common names of Philippine fishes. U. S. Dept. of Interior and Fish and Wildl. Serv. Circular Núm. 14, U. S. Gov't Printing Office, Washington. 128 p.
  22. Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  23. Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia. 775 p.
  24. Kuiter, R.H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 3. Jawfishes - Sunfishes, Opistognathidae - Molidae. Zoonetics, Austràlia. 623-893.
  25. Kulbicki, M. i J.T. Williams, 1997. Checklist of the shorefishes of Ouvea Atoll, New Caledonia. Atoll Res. Bull. 444: 26 p.
  26. Kulbicki, M., G. Mou Tham, P. Thollot i L. Wantiez, 1993. Length-weight relationships of fish from the lagoon of New Caledonia. Naga ICLARM Q. 16(2-3): 26-29.
  27. Letourneur, Y., P. Chabanet, P. Durville, M. Taquet, E. Teissier, M. Parmentier, J.-C. Quéro i K. Pothin, 2004. An updated checklist of the marine fish fauna of Reunion Island, south-western Indian Ocean. Cybium 28(3):199-216.
  28. Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 437 p.
  29. Mohsin, A.K.M. i M.A. Ambak, 1996. Marine fishes and fisheries of Malaysia and neighbouring countries. University of Pertanian Malaysia Press, Serdang, Malàisia. 744 p.
  30. Nguyen, N.T. i V.Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi.
  31. Okiyama, M., 1988. An atlas of the early stage fishes in Japan. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 1157 p.
  32. Pereira, M.A.M., 2000. Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique. Maputo, Ministry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp.
  33. Randall, J.E., 2001. Acanthuridae. Surgeonfishes (tangs, unicornfishes). p. 3653-3683. A: K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles.. FAO, Roma.
  34. Rau, N. i A. Rau, 1980. Commercial marine fishes of the Central Philippines (bony fish). German Agency for Technical Cooperation, Alemanya. 623 pp.
  35. Smith, J.L.B., 1969. Fishes of Inhaca. p. 131-136. A: W. Macnae i M. Kalk (eds.) A natural history of Inhaca Island, Moçambique. Witwatersrand University Press, Johannesburg.
  36. Wass, R.C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).
  37. Zajonz, U., M. Khalaf i F. Krupp, 2000. Coastal fish assemblages of the Socotra Archipelago. p.127-170. A Conservation and sustainable use of biodiversity of Socotra Archipelago: marine habitat, biodiversity and fisheries surveys and management. Progress Report of Phase III. Senckenberg Research Institute and Natural History Museum, Frankfurt, Alemanya.
  38. Mundy, B.C., 2005.
  39. Lewis, N.D., 1986. Epidemiology and impact of ciguatera in the Pacific: A review. Mar. Fish. Rev. 48(4):6-13.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West , NY 10024-5192, Estats Units.
  • Munz, F.W. i W.N. McFarland, 1973. The significance of spectral position in the rhodopsins of tropical marine fishes. Vision Res.13:1829-1874.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naso brevirostris