Neso (satèl·lit)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicNeso
Imatge de Neso captada amb el Very Large Telescope FORS1 el setembre de 2002 Modifica el valor a Wikidata
Designació provisionalS/2002 N 4 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit de Neptú i satèl·lit irregular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perMatthew J. Holman Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment14 agost 2002 Modifica el valor a Wikidata
EpònimNeso Modifica el valor a Wikidata
Cos pareNeptú Modifica el valor a Wikidata
Època10 de juny del 2003
Dades orbitals
Semieix major a48.387.000 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,5714 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P9.740,73 d Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i136,439 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre60 km Modifica el valor a Wikidata
Massa160 Eg[1] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,04 Modifica el valor a Wikidata

Neso, també conegut com a Neptú XIII (designació provisional S/2002 N 4), és el satèl·lit irregular més exterior de Neptú. Va ser descobert per Matthew J. Holman, Brett J. Gladman, et al. el 14 d'agost del 2002, tot i que va passar desaparcebut fins al 2003.[2][3]

Satèl·lits irregulars de Neptú.

Neso orbita Neptú en una distància de més de 48 Gm, convertint-lo en el satèl·lit més distant de qualsevol planeta. Segueix una òrbita molt inclinada i molt excèntrica, tal com s'il·lustra en el diagrama. Els satèl·lits sobre l'eix horitzontal són prògrads, i els de sota retrògrads. Els segments grocs s'estenen del pericentre a l'apocentre, mostrant l'excentricitat.

Neso té uns 60 quilòmetres de diàmetre, i assumint una densitat mitjana d'1,5 g/cm³[4] la seva massa s'estima en 1.6×1017 kg.

Donada la similaritat entre els paràmetres orbitals de Neso i Psàmate, es suggerí que ambdós satèl·lits podrien tenir un origen comú en una lluna més gran.[5]

Neso s'anomenà en honor de Neso, una de les Nereides de la mitologia grega.

Referències[modifica]

  1. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  2. IAU Circular 8213
  3. M. Holman, JJ Kavelaars, B. Gladman, T. Grav, W. Fraser, D. Milisavljevic, P. Nicholson, J. Burns, V. Carruba, J.-M. Petit, P. Rousselot, O. Mousis, B. Marsden, R. Jacobson; Discovery of five irregular moons of Neptune, Nature, 430 (2004), pp. 865-867. Final preprint(pdf)
  4. Physical parameters from JPL
  5. S. Sheppard, D. Jewitt i J. Kleyna A Survey for "Normal" Irregular Satellites Around Neptune: Limits to Completeness, The Astronomical Journal, 132 (2006), pp. 171–176. Preprint.

Enllaços externs[modifica]