Neso (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Neso
Gnome-dev-camera.svg
Falta una imatge!

Podeu contribuir afegint-hi una imatge (fotografia, dibuix, esquema, diagrama, etc.) que il·lustri l'article. Si en coneixeu cap de llicència lliure o en teniu una de vostra, la podeu carregar a Wikimedia Commons per tal d'enllaçar-la aquí.

Descoberta [1]
Descobert per M. Holman et al.
B. Gladman et al.
Descobert el 14 d'agost del 2002
Elements orbitals mitjans [2]
Època 10 de juny del 2003
Semieix major 49,285 Gm
Excentricitat 0,5714
Inclinació 136,439° *
Període orbital 9740,73 d
(26,67 a)
Característiques físiques
Diàmetre mitjà 60 km[3] **
Període de rotació ?
Albedo 0.04 assumit[3]
Color ?
Tipus espectral ?
*respecte l'eclíptica **basat en l'albedo

Neso, també conegut com Neptú XIII (designació provisional S/2002 N 4), és el satèl·lit irregular més exterior de Neptú. Va ser descobert per Matthew J. Holman, Brett J. Gladman, et al. el 14 d'agost del 2002, tot i que va passar desaparcebut fins el 2003.[4][5]

Satèl·lits irregulars de Neptú.

Neso orbita Neptú en una distància de més de 48 Gm, convertint-lo en el satèl·lit més distant de qualsevol planeta. Segueix una òrbita molt inclinada i molt excèntrica, tal com s'il·lustra en el diagrama. Els satèl·lits sobre l'eix horitzontal són prògrads, i els de sota retrògrads. Els segments grocs s'estenen del pericentre a l'apocentre, mostrant l'excentricitat.

Neso té uns 60 quilòmetres de diàmetre, i assumint una densitat mitjana d'1,5 g/cm3[6] la seva massa s'estima en 1.6×1017 kg.

Donada la similaritat entre els paràmetres orbitals de Neso i Psàmate, es suggerí que ambdós satèl·lits podrien tenir un origen comú en una lluna més gran.[3]

Neso s'anomenà en honor a una de les Nereides de la mitologia grega.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Discovery Circumstances from JPL
  2. Jacobson, R.A. (2008) NEP078 - JPL satellite ephemeris
  3. 3,0 3,1 3,2 S. Sheppard, D. Jewitt i J. Kleyna A Survey for "Normal" Irregular Satellites Around Neptune: Limits to Completeness, The Astronomical Journal, 132 (2006), pp. 171–176. Preprint.
  4. IAU Circular 8213
  5. M. Holman, JJ Kavelaars, B. Gladman, T. Grav, W. Fraser, D. Milisavljevic, P. Nicholson, J. Burns, V. Carruba, J.-M. Petit, P. Rousselot, O. Mousis, B. Marsden, R. Jacobson; Discovery of five irregular moons of Neptune, Nature, 430 (2004), pp. 865-867. Final preprint(pdf)
  6. Physical parameters from JPL

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]