Galatea (satèl·lit)
 Galatea vist per Voyager 2 |
|
| Descobriment | |
|---|---|
| Descobert per | Voyager 2, Stephen P Synnott |
| Data de descobriment | Juny de 1989 |
| Característiques orbitals | |
| Semieix major | 61953km |
| Excentricitat | 0,0004 |
| Període orbital | 0,42874431 dies |
| Inclinació | 0,052º |
| Període de rotació | Rotació síncrona |
| Característiques físiques | |
| Diàmetre mitjà | 176 km |
| Massa | 2,12·1018 kg |
| Densitat mitjana | 0,75 g/cm3 |
| Albedo | 0,08 |
| Magnitud aparent | 22,3 |
| Temperatura mitjana | 51K~ |
| Gravetat mitjana | ?m/s |
| Velocitat d'escapament | ? km/s |
| Atmosfera | No |
Galatea és el quart satèl·lit més proper de Neptú. Va ser descobert en juliol, de 1989 en les imatges preses per la nau espacial Voyager 2 i se li va donar la designació temporal S/1989N4. També se'l denomina Neptú VI . El nom fa referència a la nereida Galatea de la mitologia grega.
Té forma irregular i no mostra cap senyal de modificació geològica. La seua òrbita pròxima al planeta i per davall del límit de Roche fa que el seu destí siga convertir-se en anell espedaçat per la força de marea del planeta o impactar contra Neptú.
Els efectes gravitatoris de Galatea, una lluna que viatja per l'interior dels anells, es creu ara, que confina els arcs de matèria d'aquestos. L'estret Anell Adams està a 63.000 km del centre de Neptú, mentre el satèl·lit orbita a només 61.600 Km. L'Anell de Le verrier està en 53.000 km i l'Anell de Galle més ample i més dèbil està en 42.000 km. Per tant el satèl·lit té a estos dos últims anells com a interiors i a l'anell d'Adams com a exterior.
No s'ha de confondre amb l'asteroide 74 Galatea.
Enllaços externs [modifica]
(anglès) http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/despina_en.html
|
|||||||||||||||||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galatea (satèl·lit) |
